DISFUNCIÓ ERÈCTIL (IMPOTÈNCIA)

Quasi tots els homes han patit o patiran, en algun moment de la seva vida, dificultats erèctils. La disfunció erèctil es defineix com la incapacitat per aconseguir o mantenir una erecció suficient fins el final de l’activitat sexual (DSM IV). De entre totes les disfuncions sexuals aquesta és la que més preocupa a qui la pateix i suposa el primer motiu de consulta en l’àmbit de les disfuncions sexuals. Molts autors proposen que la dificultat d’erecció s’ha de presentar, al menys, el 25% dels cops perquè sigui considerada un problema. En la majoria dels casos les causes d’aquesta disfunció són psicològiques i en quasi tots ells segueix viu el mite segons el qual la relació sexual no és complerta si no hi ha penetració, d’aquí la importància donada a l’erecció.

Quan arriben a teràpia es pot observar que les persones que pateixen aquesta disfunció tenen la sensació, davant l’activitat sexual, de “haver de complir”amb una bona erecció. Aquesta exigència els hi provocarà molta tensió i pressió abans i durant l’acte sexual, donant lloc a la manca d’erecció i després a la frustració, anticipant i augmentant la possibilitat de fracàs en la següent relació sexual (ansietat anticipatòria d’execució). Si la persona està més preocupada per tenir o mantenir una erecció que per gaudir de la relació es convertirà en un simple espectador angoixat, podent veure’s augmentada aquesta angoixa si la parella comença amb preguntes insolents o devastadores respecte l’erecció.

La disfunció erèctil és un problema que afecta molt a la relació de parella perquè l’home que la pateix tendeix a no parlar del tema, allunyant-se de la dona que començarà a tenir dubtes sobre la relació. L’home també es comporta de forma desconsiderada amb la seva parella en el moment en que obté una erecció causal, quan per temor a perdre-la, ràpidament intenta anar a la penetració, molts cops sense que hi hagi hagut estimulació prèvia, el que donarà lloc a una situació de descontent en la dona que ho viurà com egoisme per part de l’home.

Si les parelles que pateixen aquesta disfunció aconsegueixen donar menys importància a l’erecció i es centren en gaudir de la seva sexualitat sense l’obligació de la penetració, i sense anticipar què passarà en la següent relació sexual, la manca d’erecció disminuirà. El tractament que es realitza a teràpia “prohibeix” la penetració durant les primeres sessions, convidant a la parella a coneixes millor entre ells, a descobrir noves formes de donar i obtenir plaer i de gaudir de la sexualitat, a comunicar-se, a expressar-se sense pressions... el que contribuirà a un augment de la confiança en un mateix i a la disminució de la tensió i de la por davant de noves relacions sexuals i, per tant, a la disminució de la disfunció.

Recordar que les disfuncions sexuals tenen solució, si es porta a terme una teràpia adequada. Quan abans s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors seran les possibilitats de tornar a una vida sexual normal i plena.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual,Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

TERÀPIA DE PARELLA (II)

Els principals motius que fan que una parella es plantegi fer teràpia són les discussions, la rutina, la manca de sexe i les infidelitats. En la majoria dels casos, però, les parelles prenen aquesta decisió quan porten un quants anys de desavinences, acumulant frustració, enuig, decepcions, distanciament i la relació ja està molt desgastada. És “l’últim cartutx que ens queda” manifesten moltes parelles quan els terapeutes preguntem el motiu pel qual la parella s’ha decidit a fer teràpia.  A més, per regla general, un dels membres és qui pressiona per fer la teràpia, amb l’objectiu de recuperar la seva relació, i l’altre membre acaba cedint, però molts cops la relació està ja tant deteriorada que aquest ja ha llençat la tovallola.

Seria ideal què les parelles no esperessin tant per demanar ajut, perquè la teràpia és molt més efectiva si es comença a l’inici del malestar o del conflicte.  Al mateix temps, és important que la parella es decideixi a fer la teràpia en el moment en què els dos membres en sentin la necessitat i comparteixin els mateixos objectius.

Les parelles arriben a teràpia dient que no tenen comunicació, que discuteixen per tot, que no s’entenen, que l’altre no els escolta, que han deixat de compartir coses... però al darrere de totes aquestes queixes hi ha altres conflictes sense resoldre que s’hauran de treballar:

-      potenciant la comunicació i el diàleg entre els membres de la parella, expressant allò que un pensa sense atacar, ni ofendre i escoltant a l’altre. 

-      buscant la forma en què la parella pugui gestionar i resoldre els seus conflictes o discussions, perquè el problema no es discutir amb la parella, sinó com es gestionen aquestes discussions i com acaben.

-      treballant la convivència, fomentant l’empatia, el respecte i fugint de la dependència envers l’altre.

-      responsabilitzant-se de les pròpies decisions.

-      creant un clima de confiança entre els membres de la parella i potenciant activitats compartides.

-      treballant les dificultats sexuals, en el cas que siguin part important del conflicte.

La teràpia de parella, per tant, és un recurs efectiu al qual les parelles amb dificultats poden recorre si no se’n surten totes soles, ja sigui per solucionar els seus conflictes, créixer com a parella i seguir endavant, o, per decidir posar punt i final a la seva relació. En aquest darrer cas, la teràpia ajudarà a poder fer una separació consensuada i el menys traumàtica possible, vivint aquest trencament no com un fracàs sinó com la millor solució possible en aquest moment. A més, sigui quina sigui la decisió que prengui la parella respecte del seu futur, el procés de teràpia sempre porta a la persona a un coneixement i creixement individual que afavorirà el bon funcionament de la relació de parella actual o de futures relacions.

M. del Carme Rallo i Casanovas

carme.psicoterapia@gmail.com

"50 OMBRES"

Aquestes darreres setmanes, amb l’estrena de la pel·lícula “50 ombres de Grey”,  s’ha tornat a reviure l’expectació que va crear ja fa uns mesos la publicació d’aquesta famosa trilogia. Els tres llibres que composen aquesta trilogia han arribat a ser número 1 en les llistes de llibres més venuts i més descarregats del web, enganxant a un gran nombre de dones de totes les edats, especialment a partir dels 30-35 anys, i a molts homes que buscaven descobrir a través dels seus fulls, què els hi agrada a les dones, sexualment parlant.

L’aparició de “50 ombres” ha popularitzat la lectura eròtica i ha facilitat què es parli de sexe d’una forma més oberta. Moltes dones han descobert, a través de la seva lectura, quin és el seu potencial eròtic i què és allò que els hi agrada o no, i això, representa un gran èxit.  De fet, la trilogia ha fet que moltes parelles, i especialment les dones, vulguin provar coses noves, incrementant el desig sexual i les fantasies en moltes d’elles i augmentant la freqüència de les relacions sexuals. Aquest fet, que a primera vista pot sorprendre a més d’un, no té res d’especial. Senzillament ha succeït el que molts cops recomanem els sexòlegs als nostres pacients: llegir sobre sexe, parlar sobre sexe, pensar sobre sexe, fantasiejar sobre sexe... augmenta la libido. O el que és el mateix, el cervell és l’òrgan sexual més poderós i la seva estimulació augmenta el desig sexual.

Però cal recordar què “50 ombres” és una novel·la, una ficció, que conté un bon nombre de mites i estereotips pel que fa a l’amor, al sexe i a les relacions de parella.  Aquests mites entorpeixen el bon funcionament de moltes parelles i ens dificulten la feina als terapeutes, perquè hi ha persones que confonent ficció i realitat, desitgen per a elles allò que mostra el llibre. Mites com el de què l’amor pot canviar a l’altre o els homes sempre saben el que volen les dones, o sols amb la mirada la dona ja està preparada pel sexe i s’arriba a l’orgasme quasi sense estimulació, o l’home sempre està disposat sense període refractari, o el millor sexe es dóna després d’una discussió, o amb la penetració sempre s’arriba a l’orgasme... són una mostra dels mites que apareixen en l’obra i que moltes persones arriben a creure’s. 

En referència al tema que aborda la novel·la, el bondage (BDSM), comentar que es tracta d’un joc entre els membres de la parella i què, com tota pràctica sexual, ha de ser consentida per ambdues parts, que hauran pactat prèviament unes normes i límits.  Un altre tema que mostra el llibre i del què els homes haurien de prendre bona nota, és el de la seducció. El protagonista sedueix constantment a la noia i això és quelcom que agrada i desitgen les dones.

La qüestió ara és el què passarà després del boom de l’estrena, tornaran les parelles a la rutina, la monotonia i les relacions esporàdiques o pel contrari es decidiran a seguir estimulant el cervell i mantenir ben actiu el desig sexual?

Què penses fer tu?

M. del Carme Rallo i Casanovas

carme.psicoterapia@gmail.com

LA TERÀPIA DE PARELLA

La vida en parella no és un camí fàcil, tot el contrari, és un camí ple d’esforços,  entrebancs, moments especials, obstacles, vivències de molt diversa índole... Moltes persones pensen que un cop han conquistat a la seva parella ja està tota la feina feta, però... quin error!, cap dels membres de la parella es pot relaxar en aquest aspecte. Tot el que s’avanci o es retrocedeixi en una parella dependrà dels seus dos membres i de com gestionin, tots dos, totes les situacions que la vida els hi posi pel davant.

La dificultat principal en una parella és com es compaginen les dos individualitats que la formen. Cada membre de la parella té el seu bagatge, és a dir, les seves creences, els seus valors, la seva forma de fer i afrontar les coses... i el que és més important, les seves expectatives de com serà la seva parella. De vegades costa entendre que l’altre no pensi de la mateixa forma que un ho fa, que no comparteixi els mateixos gustos, que la  parella no sigui allò que s’esperava... i s’entra en un cercle de desencant, monotonia, discussions... deixant d’esforçar-se per la relació, perdent la il·lusió i donant-se problemes com:

·      Dificultats de comunicació, problemes de convivència, discussions excessives.

·      Monotonia, distanciament, gelosia, dependència emocional, infidelitat, ruptures.

·      Dificultats en la relació sexual: manca de desig, disfunció erèctil, ejaculació precoç...

·      Dificultats amb les famílies extenses.

·      Dificultats d’adaptació als diferents moments del cicle vital: naixement dels fills, criança dels fills, síndrome del niu buit, cura dels avis...

·      Crisis vitals individuals que afectin a la relació.

Quan les dificultats o diferencies comencen a sorgir, les parelles poden afrontar-les i resoldre-les per si mateixes, però hi ha parelles que no podran fer-ho totes soles i requeriran de l’ajut d’un professional. En aquests casos es adequada la teràpia de parella.

La teràpia de parella anirà encaminada a

·      augmentar la comunicació entre els membres de la parella, replantejant la seva interacció, per tal de recuperar la seva relació si ambdós membres així ho desitgen.

·      aconseguir una ruptura el menys dolorosa i conflictiva possible en el cas de que la parella així ho decideixi, de forma parlada i consensuada.

En ambdós casos la seva efectivitat dependrà de què hi hagi voluntat, motivació i ganes de treballar per part dels dos membres de la parella.

La presencia dels dos membres de la parella és recomanable en totes les sessions de la teràpia, excepte en algunes sessions molt concretes que s’aniran concretant en cada cas, donat que és la parella, com a conjunt, qui pateix la dificultat. La duració de la teràpia dependrà de les dificultats de cada parella, dels objectius que aquesta es plantegi i de la seva evolució. A les sessions es treballaran els punts conflictius de la relació, les mancances en la comunicació, es trencaran els mites associats a la parella, es buscaran acords... i es pactaran tasques a dur a terme per la parella entre les sessions per potenciar la feina feta a les mateixes.  No és una feina senzilla i en molts casos pot comportat dolor, però la teràpia de parella ha demostrat la seva eficàcia en un percentatge molt elevat de parelles.

M. del Carme Rallo i Casanovas

carme.psicoterapia@gmail.com

PROPÒSITS PEL NOU ANY

Acabem d’encetar un nou any i com cada cop que això succeeix tothom es proposa  portar a terme un bon nombre d’accions o activitats, de bons propòsits. Molts penseu en deixar de fumar i fins i tot alguns ja teniu data per a fer-ho, d’altres us proposeu fer exercici per estar “més sans” o per perdre aquells quilets que heu agafat per Nadal, i fins i tot alguns us apunteu al gimnàs o penseu en començar alguna dieta, d’altres voleu aprendre anglès i us inscriviu en alguna acadèmia... propòsits que potser us feu per enèsima vegada, que es compliran o no, però que cada cap any formen part de la vostre llista de bons propòsits... però qui de vosaltres es fa propòsits per millorar la seva relació de parella o la seva sexualitat?

Us animo a què ho feu, a què centreu la vostre atenció en la vostra parella i en la vostra sexualitat. Us animo a què penseu què és allò de la vostra relació que us ha agradat i què voleu mantenir, què és allò que voleu millorar o potenciar perquè no us ha acabat de fer el pes. Penseu també, què és allò que voldríeu canviar o allò que no voleu que torni a succeir. Si teniu parella, compartiu tot això amb la vostra parella i parleu-ne, comenteu què ha estat per vosaltres positiu aquest darrer any, és molt important fer-ho per mantenir el foc viu en la parella,  perquè habitualment es tendeix només a dir les coses negatives.

Ja sigui sols o en parella feu un llistat de totes aquestes coses, ordeneu-les per prioritats i tot seguit, penseu com aconseguir aquests propòsits. Què podeu fer, què heu de canviar, com actuar, com respondre, de quina forma dir les coses, com rebre els que ens dóna l’altre, com respondre, en quin moment, quan no toca, quan ser o no espontanis, quan callar, quan ser o no impulsius, quan parlar... en definitiva, què heu de fer per aconseguir allò que voleu?

Us proposo que afegiu aquest nou propòsit de millorar la vostra relació de parella i la vostra sexualitat a tots aquells propòsits que ja heu fet per aquest any que acabem de començar i recordeu que quan hi ha problemes de parella o sexuals, que no es poden resoldre per un mateix, es adequat adreçar-se a un professional especialitzat que orientarà en aquesta procés.

Bon any 2015!

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com