Per a moltes persones una relació sexual no és plena,
ni satisfactòria si no hi ha penetració o coit. Aquesta visió de la sexualitat,
anomenada coitocentrisme, és vigent
a la nostra societat des de fa molts anys i es basa en la necessitat de la
pràctica del coit durant les relacions sexuals, restant importància a totes les
altres pràctiques sexuals en les quals no hi ha coit (sexe oral, masturbació…),
considerant-les incompletes o no satisfactòries per sí mateixes. Alhora considera
que l’objectiu de la sexualitat és aconseguir l’orgasme a través del coit.
El coit és la unió sexual de dues persones a través
dels seus òrgans sexuals, per tant el coitocentrisme donarà molta importància
als genitals i afirmarà que les relacions sexuals són incompletes si no
intervenen els mateixos, convertint el penis en l’òrgan més important per
l’home al exigir-li que aguanti el màxim de temps possible durant la penetració,
amb una mida i duresa considerables, per tal de donar plaer a la seva parella, que
haurà de tenir una vagina perfectament lubricada i gaudir molt de la penetració
del seu company.
Aquesta forma d’entendre la sexualitat pot portar a
moltes dones a no estar satisfetes sexualment i a molts homes a ejacular abans
del que desitgen, donant lloc a diferents disfuncions sexuals perquè:
-
el plaer de la dona es supedita al plaer de l’home
donant per suposat que la dona només pot i ha de gaudir amb la penetració
vaginal. Però la majoria de dones necessiten de l’estimulació directa o
indirecta del clítoris per aconseguir l’orgasme i aquesta no sempre es produeix
durant la penetració.
-
no es contemplen pràctiques diferents de la penetració
per fer gaudir a la parella i per tant quan l’home ejacula i/o desapareix
l’erecció, finalitza la relació sexual.
-
suposa un alt grau d’exigència cap a l’home que sempre haurà d’estar disposat per tenir
relacions i respondre de forma adequada, no podent permetre’s el luxe de tenir
poques ganes o de no estar en les condicions que d’ell s’esperen.
-
la majoria de dones necessiten més temps que els homes
per arribar a un alt grau d’excitació sexual i per això són molt importants els
“jocs previs”, els petons, les carícies, les abraçades... sense aquests pot ser
que l’home acabi abans de que la dona hagi arribat al grau d’excitació i
lubricació necessaris per començar.
El coit, tot i ser una pràctica satisfactòria,
s’hauria d’entendre com quelcom més i no únic de les relacions sexuals perquè
la masturbació, el sexe oral... són pràctiques sexuals en sí mateixes i poden
portar la persona a l’orgasme. Destacar la importància dels petons, les
carícies, els tocaments, els massatges i tot allò que cada parella desitgi en
les seves relacions... es a dir, allò que s’anomena “preliminars” obviant la
seva importància com si només fossin un mitjà per arribar a la penetració.
Gaudir més d’aquestes pràctiques, sense tenir com a finalitat el què vindrà
després, es a dir, la penetració, afavorirà la relació sexual, obrint tot un
ventall de possibilitats i nous camins que enfortiran i enriquiran la relació
de la parella.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.
carme.psicoterapia@gmail.com
