La teoria triangular de l’amor del
psicòleg R. Sternberg parla de tres
components pel que fa a l’amor: eros, philia i àgape. Avui veurem el primer
d’aquests components.
EROS o PASSIÓ
és l’activació neurofisiològica i/o emocional que porta a l’enamorament, a
l’atracció física i a la interacció sexual. Creix ràpidament en resposta als
estímuls que desencadenen l’atracció, l’activació i l’excitació, arribant a un
nivell màxim, per després anar cedint poc a poc. La seva duració, entre tres
mesos i dos anys, va lligada al procés catabòlic que acompanya a aquesta
activació. Quan una persona s’enamora es desencadenen en ella una sèrie de
sentiments, sensacions, actituds i emocions (perdre la gana, la son, estar a la
lluna...) que són producte de l’augment d’unes substàncies químiques del
cervell, anomenades neurotransmissors, que són les responsables de la
comunicació entre les cèl·lules cerebrals. Aquestes substàncies són similars en
la seva composició a les amfetamines, produint efectes similars com eufòria,
atordiment, excitació, felicitat... Per
desgràcia el nostre cos desenvolupa una tolerància a aquestes substàncies, com
ho faria amb les amfetamines, i és incapaç de mantenir una demanda cada cop més
elevada de les mateixes per poder seguir produint aquests efectes. És per això
que aquestes sensacions, sentiments, actituds i emocions de l’inici d’una
relació disminueixen amb el temps, donant explicació així a la fugacitat de
l’amor romàntic i de la passió. Dóna
força a aquesta explicació de la similitud del funcionament de l’amor romàntic
amb el consum d’amfetamines el fet què la ansietat, la desesperació i el dolor
que segueixen a una ruptura amorosa són
similars als que experimenta un addicte a les amfetamines durant l’abstinència
de les mateixes.
En EROS es dóna:
- una idealització de l’altre i de la relació, només es veu allò positiu de l’altre, no hi ha defectes, tot és perfecte i meravellós... l’amor ens portarà a la felicitat.
- una projecció narcisista: la persona està centrada en si mateixa, es dóna per absorbir a l’altre. Hi ha una percepció d’una carència en si mateixa quan descobreix una riquesa en l’altre, que es vist com un objecte de desig.
- una relació possessiva, l’altre és meu (experiència fusional).
EROS es dóna en els inicis de
la relació amorosa, però no és exclusiu d’aquest moment, podent donar-se en
qualsevol altre moment.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga,
Terapeuta Individual, Sexual i de Parella
carme.psicoterapia@gmail.com
