L’ EJACULACIÓ PRECOÇ

L’ejaculació precoç és la disfunció sexual masculina més freqüent, afecta a un 40% dels homes i es defineix com “la producció de l’orgasme i l’ejaculació de forma persistent o recurrent en resposta a una estimulació sexual abans, durant o poc temps després de la penetració i, en qualsevol cas, abans que la persona ho desitgi voluntàriament” (DSM-IV).

Aspectes importants d’aquesta disfunció són l’absència de control voluntari sobre el reflex de l’ejaculació i el fet que la precocitat no admet un criteri quantitatiu perquè la importància no està en el temps que la persona triga en ejacular, sinó en la sensació subjectiva de que ha estat massa ràpid, disminuint el propi plaer i el de la parella. Aquesta sensació té molt a veure amb factors socioculturals, personals i,  molt especialment, amb el cicle de resposta sexual de la parella; perquè l’ejaculació precoç és un problema de parella que, generalment, genera tanta o més insatisfacció en la dona que en l’home.

En el desenvolupament d’aquesta disfunció existeix una confluència de diversos factors com:

-      les primeres experiències sexuals, de parella o masturbacions, en les quals els joves ejaculen el més ràpid possible per por a ser sorpresos durant les mateixes.

-      la capacitat per controlar el reflex de l’ejaculació que requereix d’un aprenentatge durant la vida sexual de la persona.

-      la rapidesa i la intensitat de l’estimulació sexual que depèn de la freqüència sexual i de la novetat.

-      el dèficit d’habilitats sexuals, l’ansietat i la preocupació excessiva pel rendiment.

-      els conflictes de parella, la manca de comunicació...

-      elements subjacents com una pobre educació sexual, l’evitació inconscient d’una sexualitat satisfactòria per ansietats o culpes, la por o l’hostilitat inconscient contra les dones...

L’objectiu del tractament de l’ejaculació precoç és que la persona tingui una resposta ejaculatòria satisfactòria per a ell i per a la seva parella, basada en expectatives reals i que permeti una relació gratificant. El primer pas per superar aquesta disfunció és aprendre a identificar les sensacions que acompanyen a l’ejaculació. A teràpia de parella s’explica a l’home com identificar aquestes sensacions corporals per adquirir confiança en ell mateix aprenent a controlar-se, alhora que s’expliquen diverses tècniques com el mètode de “parar i engegar”, la “tècnica del pessic o de fer pressió”, tècniques de relaxació, diferents postures pel coit... implicant a la parella en el tractament i fent especial incidència en la comunicació.

Cal recordar, però, que l’orgasme masculí no és el punt final de la relació sexual i que si arriba l’ejaculació abans del que la parella desitja, la relació pot continuar perquè el ventall de conductes, jocs i possibilitats que la parella pot practicar és molt ampli.

Recordar que les disfuncions sexuals tenen solució, si es porta a terme una teràpia adequada,  quan abans s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors seran les possibilitats de tornar a una vida sexual normal i plena.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

LA SEXUALITAT HUMANA

Dones i homes són iguals des de el punt de vista evolutiu, antropològic, psicològic, moral, social o legal. L’única diferència entre ells és el sexualitat que implica diferències anatòmiques (òrgans sexuals interns i externs i als trets sexuals secundaris) i neurohormonals (hormones masculines i femenines: testosterona, estrògens, oxitocina, progesterona, prolactina...) i provocarà la recerca de parella emocional i sexual.

La sexualitat és una dimensió molt important en la vida de les persones que afecta al seu benestar, a qualsevol edat i en qualsevol circumstància. Els essers humans experimenten i expressen la sexualitat a través de tot allò que són, pensen, fan i senten mitjançant pensaments, desitjos, emocions, creences, relacions... Aquesta sexualitat es veurà condicionada per factors biològics, psicològics, socioeconòmics, culturals, ètics i religiosos o espirituals.

La sexualitat humana es basa en el sexe, conjunt de característiques biològiques que defineixen als humans com homes o dones, i inclou:

-        El gènere: característiques psicològiques i culturals associades al sexe (masculinitat o feminitat).

-     La identitat de gènere: percepció subjectiva de cada persona que s’identificarà com masculina o femenina, o alguna combinació dels dos.

-     L’orientació sexual: la relació entre el sexe d'un individu i l'objecte dels seus desitjos o relacions sexuals. Pot ser heterosexual, homosexual o bisexual.

-       La identitat sexual:  concepció que una persona té de sí mateixa com a home o dona, o com una combinació d’ambdós,  i de la seva orientació sexual.

-         L’erotisme: capacitat humana d’experimentar desig sexual, excitació sexual i orgasme, es a dir, plaer sexual.

-         La vinculació afectiva o l’amor: capacitat d’establir relacions significatives.

-     La reproducció: capacitat de tenir fills i criar-los, inclou els sentiments de paternitat i maternitat i les actituds que afavoreixen el desenvolupament i l’educació dels fills. 

La sexualitat humana té tres funcions:

-      La procreació: en la cultura occidental, durant molts anys, ha predominat l’idea de què l’objectiu del sexe era la reproducció.  Aquesta idea ha estat utilitzada per justificar la conducta sexual i, durant moltes dècades, per atemorir a les persones respecte de les “nefastes conseqüències” de l’activitat sexual sinó es realitzava amb aquesta finalitat.

-      La relacional, d’interacció i expressió d’emocions, sentiments i afectes: la capacitat comunicativa de l’esser humà ha fet que la sexualitat vagi més allà de la procreació. La comunicació pot ser verbal, gestual, de contacte dèrmic (essencial en les relacions sexuals)...

-      El plaer: és la funció que més s’ha amagat i enfosquit culturalment, però és la funció més creativa i lúdica i la que permet al ésser humà expressar-se com a individu, o amb la seva parella, de forma lliure.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

LA SEXOLOGIA

La sexologia és la ciència que estudia la conducta sexual humana. Forma part de les denominades ciències de la salut i el seu objectiu principal hauria de ser la prevenció i la promoció de la salut sexual, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix com “un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat; no és sols l’absència de malaltia, disfunció o incapacitat. La salut sexual requereix un apropament positiu i respectuós cap a la sexualitat i les relacions sexuals, així com la possibilitat d’obtenir plaer i experiències sexuals segures, lliures de coacció, discriminació i violència. Per aconseguir i mantenir la salut sexual, els drets sexuals de totes les persones han de ser respectats, protegits i exercits amb plenitud”.

Els drets sexuals són drets humans fonamentals i universals, que tenen a veure amb el gaudiment d'una sexualitat plena i  satisfactòria en qualsevol etapa de la vida. La Declaració de Drets Sexuals es va dur a terme per l'Associació Mundial de Sexologia en el 13è Congrés Mundial de Sexologia a València l’any 1997. Aquest congrés constituït per persones expertes en sexualitat provinents d'arreu del món, es va expressar en favor de:

·     El dret a la llibertat sexual, lliure d’abusos, explotació, mutilacions i violències.

·     El dret a la autonomia, integritat i seguretat sexual del propi cos.

·     El dret a la privacitat sexual.

·     El dret a la no discriminació sexual per cap circumstància.

·     El dret al plaer sexual.

·     El dret a la expressió sexual emocional.

·     El dret a la lliure associació sexual.

·     El dret a la presa de decisions reproductives, lliures i responsables.

·     El dret a informació basada en el coneixement científic.

·     El dret a  una educació sexual integral.

·     El dret a la atenció de la salut sexual.

La sexologia té dos grans àmbits d’actuació, l’educatiu que busca la modificació, creació o el canvi cap a actituds humanitzades i comprensives de la sexualitat i el clínic que es centra en el tractament de les disfuncions sexuals, en els problemes de parella (teràpia de parella), en l’assessorament en situacions que poden generar malestar per l’orientació o la identitat sexual, en l’optimització de la sexualitat en persones amb malalties cròniques o amb discapacitats físiques, en el tractament en casos d’agressió sexual, de parafílies, en peritatges i assessoraments jurídics, en la investigació i en la promoció de la salut sexual...

Tot i que la sexologia està poc implementada a nivell de la sanitat pública i l’educació sexual a les escoles no arriba al nivell que seria desitjable, es constata un augment, en els darrers anys, de les sol·licituds d’ajut professional en les consultes dels terapeutes sexuals i de parella. Aquest fet vindria provocat per la important prevalença de les disfuncions sexuals i pel tractament mediàtic que s’està donant als fàrmacs per tractar la disfunció erèctil, el que està portant a un major coneixement de la pròpia sexualitat i a un desig per gaudir d’una sexualitat plena. 

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com