ANORGÀSMIA (manca d’orgasme femení)

L’anorgàsmia o trastorn orgàsmic femení es defineix com la inhibició recurrent i persistent de l’orgasme després d’una fase d’excitació normal, produïda a través d’una estimulació que es pugui considerar adequada en intensitat, duració i tipus (DSM-IV).

És el trastorn més freqüent en les dones, però s’ha de tenir en compte que la majoria de vegades sols es presenta durant la penetració i no en altres formes d’estimulació. Alguns estudis diuen que del 50 al 75% de les dones no tenen orgasme durant la penetració, però sí en altres circumstàncies. Aquest fet constata que:

• per la majoria de les dones la penetració és un procediment d’escassa estimulació sexual si alhora no es dóna una estimulació que la complementi, és a dir, si no hi ha una estimulació directa o indirecta del clítoris al mateix temps.
• per una dona la forma més fàcil d’experimentar l’orgasme és l’autoestimulació o masturbació, especialment l’estimulació del clítoris.
•  l’anorgàsmia és la conseqüència, en molts casos, d’una insuficient excitació sexual de la dona, donat que la parella passa ràpidament a la penetració un cop iniciada la relació sexual.
• Recolzaria aquestes afirmacions el fet que s’ha comprovat que aquesta disfunció és més habitual en dones joves amb poca experiència, i que la seva prevalença disminueix amb l’edat, a mesura que la dona i la seva parella van adquirint un coneixement corporal i sexual més ampli.

Recordar què la penetració o coit no és l’única forma de relacionar-se sexualment que tenen les parelles i que provar diferents postures, conductes, jocs... pot dur a l’augment del desig i facilitar l’orgasme.

Les causes de l’anorgàsmia majoritàriament són d’origen psicològic i tenen a veure amb:

•   la por a perdre el control pel que fa a la conducta i als sentiments.
•  la por a l’abandonament per part de la parella després de la penetració.
• sentiments de vergonya, culpa, baixa autoestima i ansietat.
•  la manca de comunicació amb la parella.
•  la manca d’informació sobre la sexualitat.
•  una educació molt repressiva.
• actituds masclistes.
• causes orgàniques com canvis hormonals, malalties i l’ús de drogues, alcohol o alguns medicaments.

A teràpia sexual es treballa sobre la premissa de què arribar l’orgasme està molt relacionat amb la llibertat que la dona es permeti pel que fa a l’estimulació i a la seva excitació sexual i pel reconeixement que faci del seu dret a sentir plaer. S’insisteix en que tenir un orgasme no s’ha de convertir en una obsessió i es treballen les condicions que poden afavorir la seva aparició com l’eliminació d’actituds negatives i perjudicis enfront el sexe, el coneixement del propi cos, l’entrenament en autoestimulació i en tècniques de relaxació, el millorar la comunicació en la parella i  el disposar del temps necessari per la intimitat sense interrupcions, entre d’altres.

Recordar que les disfuncions sexuals tenen solució, si es porta a terme una teràpia adequada,  quan abans s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors seran les possibilitats de gaudir d’una sexualitat plena.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

EL CLIMATERI / LA MENOPAUSA (1)

Les paraules climateri i menopausa s’utilitzen com a sinònims però no signifiquen el mateix. El climateri és el període de transició progressiu en la dona, de l’estat fèrtil al no reproductor, com a conseqüència de la finalització del funcionament dels ovaris.  Té una duració de 5 a 15 anys i consta de tres fases:

-      Perimenopausa: s’inicien les  alteracions del cicle menstrual degudes a una disminució d’estrògens i a un funcionament cada cop menor dels ovaris.

-      Menopausa:  és el signe més evident del climateri, és el moment específic del cessament definitiu de la menstruació i la pèrdua de la capacitat reproductiva.

-      Postmenopausa: dura la resta de la vida i es donen alteracions causades pel dèficit hormonal.

La menopausa és una etapa natural més en la vida de qualsevol dona que sol aparèixer al voltant dels 50 anys. Totes les dones naixem amb un número determinat d’òvuls que aniran madurant progressivament des de la pubertat, donant lloc a les menstruacions. Arribarà un moment en que aquests òvuls s’esgotaran, el que provocarà la desaparició de la menstruació, una disminució de la producció d’hormones femenines per part dels ovaris i el final de l’etapa fèrtil, produint-se canvis i trastorns que seran els causants dels símptomes de la dona menopàusica. Tenint en compte l’augment de l’esperança de vida que s’està donant a la societat actual, les dones viuran un terç de la seva vida després de la menopausa i el manteniment de la seva sexualitat en aquesta època dependrà de com hagin viscut, cadascuna, la seva sexualitat en etapes anteriors.

La menopausa no és una malaltia, ni el final de la vida de la dona, sinó l’inici d’una nova manera de viure-la. Tampoc significa vellesa, ni pèrdua de la bona aparença (bellesa), ni pèrdua de la feminitat, ni és el final de la vida romàntica, eròtica o sexual. Tot i que, en algunes dones la falta d’estrògens si que provoca un cert grau de deshidratació de la pell i les mucoses. Destacar que la menopausa pot fer que la dona se senti trista, que tingui tendència a plorar o a la malenconia, però no és sinònim de depressió.

A la nostre cultura es tendeix a pensar que la menopausa inaugura un època nefasta, considerant-la com un procés patològic a partir del qual la dona serà víctima de multitud de malalties: cardiovasculars, osteoporosis, fractures, estats depressius, artrosis... però en altres societats les dones en aquesta edat mereixen un gran reconeixement social i les dades indiquen que la majoria de les dones aconsegueixen el seu èxit social o professional més gran posteriorment a aquest moment de la seva vida.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com