La menopausa coincideix amb diversos factors psicològics, biològics i interpersonals que estan influenciats per l’entorn social i emocional
de cada dona. Aquests factors incidiran en la seva qualitat de vida, en com
ella se senti i en la forma en que visqui la seva sexualitat.
La dona en aquesta època es troba en un moment de canvis físics i psíquics
(factors psicològics). El tipus de feina (que li agradi i ompli o no), el tipus
de vida (si és molt estressant o no), l’absència d’un projecte diferent al de
ser mare, el context social, la cultura, altres activitats... influiran en com
viu l’arribada de la menopausa cada dona. A nivell simbòlic, la menopausa amb
la pèrdua de la capacitat reproductiva pot ser considerada com el final de la
feminitat. Aquest fet sumat a l’envelliment i al canvi corporal degut al
dèficit hormonal produirà una sensació de pèrdua de bellesa en moltes dones.
Al natural procés d’envelliment que pateix cada dona, hi ha que afegir la
disminució hormonal que es dóna durant la menopausa (factors biològics). Durant
la perimenopausa hi hauran tant símptomes d’excés d’estrògens (tensió mamaria,
sagnat irregular, retenció de líquids, irritabilitat, cefalees...) com de la
seva disminució (sufocacions o fogots, decaïment i símptomes del tracte
urinari). Més tard, els efectes de la disminució dels estrògens donen lloc a sufocacions,
sudoracions i a sequedat vaginal. Al mateix temps, el dèficit d’andrògens facilitarà la pèrdua del
desig sexual i la disminució de les fantasies sexuals, de la intensitat de
l’orgasme, i de la sensibilitat en els mugrons i clítoris. Aquest dèficit també
serà el causant d’una pèrdua de to muscular en el sol pelvià, de l’aparició de
la sensació de fatiga persistent, de la caiguda del pel del pubis i del descens
del sentiment de benestar.
La relació amb la parella (hi ha o no atracció, hi ha o no passió, hi ha o
no comunicació, es manté o no l’activitat eròtica...), la situació familiar (fills
a casa o han marxat, cura de persones grans), la feina (dificultats laborals o
econòmiques...) i les relacions socials, tots ells factors interpersonals,
tindran molt a veure en com la dona afrontarà aquest període de la seva vida. Perquè no tot és negatiu en
aquesta època, la pèrdua de la por a un embaràs, la majoria d’edat dels fills,
la disminució del treball a casa amb la marxa dels fills, el tenir projectes
laborals o activitats de temps de lleure, una bona xarxa social... facilitaran el
poder gaudir més de l’oci, de la parella i una nova forma de viure la
sexualitat.
Dependrà de cada dona i
de com visqui la seva vida, el que aquests factors incideixin més o menys en ella i en la seva sexualitat, i per tant, en
el seu grau de benestar i satisfacció sexual en aquest període.
Davant de qualsevol dubte en aquesta etapa és
aconsellable dirigir-se a un terapeuta sexual que podrà aconsellar que és allò
més adequat en cada moment.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.
carme.psicoterapia@gmail.com