En la menopausa estan presents totes les fases de
la resposta sexual, però amb una intensitat menor. Podem observar canvis en:
- Fase d’excitació: Hi ha una excitació
més lenta i menys intensa. El
descens d’estrògens provoca canvis en els genitals i una menor lubricació pel que es fa necessari un major temps d’estimulació. Molts
estudis han demostrat que si la dona ha gaudit d’una sexualitat satisfactòria
abans de la menopausa i la segueix mantenint després, aconsegueix una bona
lubricació vaginal (la pròpia activitat optimitza la circulació vaginal). Els
canvis que es produeixen en els pits i pell durant aquesta fase seran menys
evidents.
- Fase estacionària: Els canvis dels genitals
en aquesta seran més lents i menys intensos.
- Fase d’orgasme: S’observa una major dificultat per arribar a l’orgasme i
menor número i intensitat de les contraccions orgàsmiques com a conseqüència
d’una pèrdua del to muscular del sol pelvià.
- Fase de resolució: La tornada a l’estat normal és més ràpida,
segurament deguda a la disminució de la vasocongestió de la pelvis durant
l’excitació.
Tot i aquests canvis, es constata que una vida
sexualment activa ajudarà a mantenir la salut vaginal i que l’arribada de la
menopausa no comporta el final de la sexualitat. Perquè:
-
la
sexualitat és una capacitat inherent al ser humà que s'adequa al moment
evolutiu i a les circumstàncies específiques de cada persona. El cos humà està preparat per sentir plaer i
per fer-ne sentir independentment de la edat i el sexe. Arribar a la menopausa
no implica deixar de sentir desig i plaer, ni la incapacitat per a oferir-ne. És
important no posar-se límits.
-
És cert que
els canvis i símptomes que genera la menopausa en l’organisme afecten a la vida
sexual i que la forma de viure’ls incidirà directament en el desig sexual de la
dona, però aquests sols han de ser impediments temporals, mai definitius, donat
que molts d’ells tenen remei canviant
lleugerament d’hàbits.
-
Mantenir-se
sexualment activa, beneficia la lubricació de la vagina, l’enfortiment de la
musculatura, la intensitat dels orgasmes, la relació de parella i la salut en
general. Quan més sexe hi ha, més ganes
es tenen de tenir-ne.
-
El cervell és
el principal òrgan sexual. Pensar en el sexe o tenir fantasies sexuals
contribuirà a que no es perdi el interès per practicar-lo. Utilitzar la imaginació.
-
La penetració
no és l’única font de plaer sexual. Hi ha moltes formes de donar i aconseguir
plaer, amb o sense parella: massatges, sexe oral, masturbació, literatura
eròtica, pel·lícules, un bany relaxant... Recordar
que sexe no és igual a penetració i que el cos està replet de zones erògenes
capaces de donar plaer.
-
Moltes dones
gaudeixen més intensament de la seva sexualitat al arribar a la menopausa
perquè poden gaudir d’una sexualitat madura i satisfactòria sense les
preocupacions que fins ara tenien com la por a un possible embaràs, a provar
coses noves o la poca experiència... No reprimir-se, deixar-se portar.
-
Els canvis
experimentats per l’home en aquest període faran que el seu l’impuls sexual ja
no sigui tant urgent i, fent ús dels coneixements adquirits, el dos membres de
la parella poden dedicar temps al plaer mutu, i a expressar-se l’afecte i el
desig que senten un per l’altre, el que comportarà una major excitació i
lubricació i per tant una millora de les relacions sexuals. No tenir presa, dedicar temps al sexe.
-
Comunicar-se
amb la parella, fer servir la imaginació i la creativitat, innovar, provar noves coses, preparar
trobades sexuals, anar de compres a un sex-shop... Una vida sexualment activa
ajudarà a mantenir la salut sexual i millorarà la relació de parella.
Si amb tot la pèrdua de l’interès sexual després de
la menopausa es manté pot ser deguda a problemes individuals, sexuals o de
parella previs i s’ha de buscar l’arrel del problema. En aquests casos és
recomanable posar-se en contacte amb algun especialista.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Teràpia Individual, Sexual i de Parella
carme.psicoterapia@gmail.com
