Nadala 2018

LES CARICIES

Fer-se carícies és una de les formes més bàsiques de contacte humà que té importants implicacions emocionals i psicològiques. Les carícies són imprescindibles per qualsevol esser humà a qualsevol edat, pel seu desenvolupament i per gaudir d’un equilibri psíquic i físic. Les persones tenen la necessitat de ser tocades, reconegudes, valorades i validades i les carícies juguen un paper important en aquest reconeixement i en la formació de la personalitat.

Quan es parla de carícies la primera imatge que ve al cap és un contacte físic que es realitza amb la mà o els dits sobre la pell d’un altre persona o animal en senyal d’amor o afecte i que implica el reconeixement de la presencia de l’altre. Però una carícia també pot ser una mirada, una paraula, un elogi, un petó, un somriure, un estímul, una abraçada. A través de totes aquestes formes de carícia s’expressen sentiments cap als altres. Per tant, la carícia significa una proximitat amb l’altre alhora que possibilita que aquest doni una resposta, implicant un acte recíproc de donar i rebre.

Tots els mamífers acaricien les seves cries des del moment del naixement, donant-les seguretat i benestar i garantint així la seva supervivència. Hi ha estudis fets amb nens prematurs que demostren els efectes positius de les carícies i del fet de col•locar al nadó sobre el pit de la mare només néixer pel seu bon desenvolupament. Altres estudis parlen de nadons privats del contacte físic i de les conseqüències d’aquesta privació, com l’increment de les possibilitats de desenvolupar una malaltia mental en l’edat adulta. Les carícies tenen beneficis per la salut en general, perquè redueixen la tensió sanguínia i l’estrès, motiven a la persona que les rep i milloren l’estat d’ànim.

Hi ha diferències culturals pel que fa a tema de les carícies. En la nostra societat hi ha pocs intercanvis de carícies, els occidentals no són molt donats a expressar sentiments si no és amb aquelles persones més properes. A més hi ha persones a qui els hi costa donar carícies i altres que no saben rebre-les. La teràpia pot ser d’ajut per aquestes persones orientant-les i acompanyant-les per esbrinar i comprendre què els hi està passant.

Us animo a acariciar-vos, amb el tacte, amb les paraules, amb la mirada i a expressar els vostres sentiments als altres. Recordeu, donar i rebre.

Si voleu rebre carícies, comenceu per donar-les vosaltres. Us sorprendrà la resposta.

M. del Carme Rallo i Casanovas