SEXUALITAT I MENOPAUSA

En la menopausa estan presents totes les fases de la resposta sexual, però amb una intensitat menor. Podem observar canvis en:

-      Fase d’excitació: Hi ha una excitació més lenta i menys intensa. El descens d’estrògens provoca canvis en els genitals i una menor lubricació pel que es fa necessari un major temps d’estimulació. Molts estudis han demostrat que si la dona ha gaudit d’una sexualitat satisfactòria abans de la menopausa i la segueix mantenint després, aconsegueix una bona lubricació vaginal (la pròpia activitat optimitza la circulació vaginal). Els canvis que es produeixen en els pits i pell durant aquesta fase seran menys evidents.

-      Fase estacionària: Els canvis dels genitals en aquesta seran més lents i menys intensos.

-      Fase d’orgasme: S’observa una major dificultat per arribar a l’orgasme i menor número i intensitat de les contraccions orgàsmiques com a conseqüència d’una pèrdua del to muscular del sol pelvià.

-      Fase de resolució: La tornada a l’estat normal és més ràpida, segurament deguda a la disminució de la vasocongestió de la pelvis durant l’excitació.

Tot i aquests canvis, es constata que una vida sexualment activa ajudarà a mantenir la salut vaginal i que l’arribada de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. Perquè:

-      la sexualitat és una capacitat inherent al ser humà que s'adequa al moment evolutiu i a les circumstàncies específiques de cada persona.  El cos humà està preparat per sentir plaer i per fer-ne sentir independentment de la edat i el sexe. Arribar a la menopausa no implica deixar de sentir desig i plaer, ni la incapacitat per a oferir-ne. És important no posar-se límits.

-      És cert que els canvis i símptomes que genera la menopausa en l’organisme afecten a la vida sexual i que la forma de viure’ls incidirà directament en el desig sexual de la dona, però aquests sols han de ser impediments temporals, mai definitius, donat que molts d’ells tenen remei canviant lleugerament d’hàbits.

-      Mantenir-se sexualment activa, beneficia la lubricació de la vagina, l’enfortiment de la musculatura, la intensitat dels orgasmes, la relació de parella i la salut en general. Quan més sexe hi ha, més ganes es tenen de tenir-ne.

-      El cervell és el principal òrgan sexual. Pensar en el sexe o tenir fantasies sexuals contribuirà a que no es perdi el interès per practicar-lo. Utilitzar la imaginació.

-      La penetració no és l’única font de plaer sexual. Hi ha moltes formes de donar i aconseguir plaer, amb o sense parella: massatges, sexe oral, masturbació, literatura eròtica, pel·lícules, un bany relaxant... Recordar que sexe no és igual a penetració i que el cos està replet de zones erògenes capaces de donar plaer.

-      Moltes dones gaudeixen més intensament de la seva sexualitat al arribar a la menopausa perquè poden gaudir d’una sexualitat madura i satisfactòria sense les preocupacions que fins ara tenien com la por a un possible embaràs, a provar coses noves o la poca experiència...  No reprimir-se, deixar-se portar.

-      Els canvis experimentats per l’home en aquest període faran que el seu l’impuls sexual ja no sigui tant urgent i, fent ús dels coneixements adquirits, el dos membres de la parella poden dedicar temps al plaer mutu, i a expressar-se l’afecte i el desig que senten un per l’altre, el que comportarà una major excitació i lubricació i per tant una millora de les relacions sexuals. No tenir presa, dedicar temps al sexe.

-      Comunicar-se amb la parella, fer servir la imaginació i la creativitat,  innovar, provar noves coses, preparar trobades sexuals, anar de compres a un sex-shop... Una vida sexualment activa ajudarà a mantenir la salut sexual i millorarà la relació de parella.

Si amb tot la pèrdua de l’interès sexual després de la menopausa es manté pot ser deguda a problemes individuals, sexuals o de parella previs i s’ha de buscar l’arrel del problema. En aquests casos és recomanable posar-se en contacte amb algun especialista.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Teràpia Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

FACTORS QUE INTERVENEN EN LA SEXUALITAT DURANT LA MENOPAUSA

La menopausa coincideix amb diversos factors psicològics, biològics i interpersonals que estan  influenciats per l’entorn social i emocional de cada dona. Aquests factors incidiran en la seva qualitat de vida, en com ella se senti i en la forma en que visqui la seva sexualitat.

La dona en aquesta època es troba en un moment de canvis físics i psíquics (factors psicològics). El tipus de feina (que li agradi i ompli o no), el tipus de vida (si és molt estressant o no), l’absència d’un projecte diferent al de ser mare, el context social, la cultura, altres activitats... influiran en com viu l’arribada de la menopausa cada dona. A nivell simbòlic, la menopausa amb la pèrdua de la capacitat reproductiva pot ser considerada com el final de la feminitat. Aquest fet sumat a l’envelliment i al canvi corporal degut al dèficit hormonal produirà una sensació de pèrdua de bellesa en moltes dones.

Al natural procés d’envelliment que pateix cada dona, hi ha que afegir la disminució hormonal que es dóna durant la menopausa (factors biològics). Durant la perimenopausa hi hauran tant símptomes d’excés d’estrògens (tensió mamaria, sagnat irregular, retenció de líquids, irritabilitat, cefalees...) com de la seva disminució (sufocacions o fogots, decaïment i símptomes del tracte urinari). Més tard, els efectes de la disminució dels estrògens donen lloc a sufocacions, sudoracions i a sequedat vaginal. Al mateix temps, el dèficit d’andrògens facilitarà la pèrdua del desig sexual i la disminució de les fantasies sexuals, de la intensitat de l’orgasme, i de la sensibilitat en els mugrons i clítoris. Aquest dèficit també serà el causant d’una pèrdua de to muscular en el sol pelvià, de l’aparició de la sensació de fatiga persistent, de la caiguda del pel del pubis i del descens del sentiment de benestar.

La relació amb la parella (hi ha o no atracció, hi ha o no passió, hi ha o no comunicació, es manté o no l’activitat eròtica...), la situació familiar (fills a casa o han marxat, cura de persones grans), la feina (dificultats laborals o econòmiques...) i les relacions socials, tots ells factors interpersonals, tindran molt a veure en com la dona afrontarà aquest període de la  seva vida. Perquè no tot és negatiu en aquesta època, la pèrdua de la por a un embaràs, la majoria d’edat dels fills, la disminució del treball a casa amb la marxa dels fills, el tenir projectes laborals o activitats de temps de lleure, una bona xarxa social... facilitaran el poder gaudir més de l’oci, de la parella i una nova forma de viure la sexualitat.

Dependrà de cada dona i de com visqui la seva vida, el que aquests factors incideixin més o menys en  ella i en la seva sexualitat, i per tant, en el seu grau de benestar i satisfacció sexual en aquest període.

Davant de qualsevol dubte en aquesta etapa és aconsellable dirigir-se a un terapeuta sexual que podrà aconsellar que és allò més adequat en cada moment.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

Bones festes i pròsper any 2016

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La violència de gènere es defineix com la violència física, psicològica i/o sexual que s’exerceix contra les dones pel fet de ser dones i, per extensió, als valors tradicionalment associats al gènere femení. Representa un problema social greu que reflecteix les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones. És un obstacle per la igualtat perquè impedeix que les dones gaudeixin dels seus drets i llibertats fonamentals. Afecta a dones de qualsevol condició, classe social, edat, raça, cultura, nivell de formació...  tot i què generalment són dones que poden tenir una vida professional molt rica, d’èxit, però que tenen una relació de parella problemàtica.

El maltractament segueix un cicle típic que s’ha anomenat CICLE DE LA VIOLÈNCIA (L. Walker).

• Acumulació de la tensió: creació d’un context abusiu per part de l’agressor que aïlla social i emocionalment a la víctima. Hi ha una sobrevaloració de l’agressor i una infravaloració de la víctima, amb un control mental i maneig dels seus sentiments, afectivitat i culpabilitat i una manipulació de la comunicació, del pensament i de la interdependència. L’agressor cada cop està més distant i enfadat i inicia la violència verbal. La dona intenta fer tot el possible per esmorteir la tensió i que la seva parella no descarregui la violència en contra d’ella, creu falsament que pot evitar-la, com si depengués del que ella fa, tal com ell li fa creure. Ella nega la situació, té sentiments de culpabilitat i por, fet que disminueix la seva capacitat per respondre, tornant-se submisa i passiva i cedint a totes les demandes, creu que faci el que faci no obtindrà una resposta positiva ni canviarà el futur.
• Explosió: moment en que es produeix una agressió violenta com a  conseqüència de la tensió acumulada i com a càstig quan la dona no ha fet allò que l’agressor vol imposar. Ell té el poder i ella se sent impotent, indefensa, arribant a negar la violència, hipervigilant a nous atacs i amb una actitud de ser més afectuosa, comprensiva per tal d’evitar-los.
• Lluna de mel o fase de manipulació afectiva: davant la possible pèrdua de la dona l’agressor se sent culpable i canvia d’actitud, la intenció és minimitzar l’agressió i recuperar la confiança de la dona. Mostrarà una actitud de justificació de l’agressió o de penediment. Això portarà a un ressorgiment de la relació, generalment perquè la dona vol creure que l’agressió no es tornarà repetir. A mida que avança la relació i es va repetint el cicle de la violència,  aquesta fase s’anirà escurçant i arriba un moment en que es pot parlar de tensió-explosió-tensió...  

La repetició continuada d’aquest cicle provoca un desgast emocional en la dona que la va debilitant per poder enfrontar la situació i la fa més vulnerable a les futures agressions, de manera que cada vegada li és més difícil sortir del cercle (indefensió).

A teràpia es treballa amb els membres de la parella per separat per tal que cadascú faci un procés individual per arribar a entendre què li passa en la seva relació. El principal objectiu de la intervenció és que la dona no es deixi intimidar, que sigui més assertiva, que pugui posar límits a la violència, que vegi que guanya en autonomia, en espai propi i que aprengui a posicionar-se davant la seva parella de forma que siguin respectats els seus drets i la seva llibertat com a persona.

M. del Carme rallo i Casanovas

Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

SÍMPTOMES DE LA MENOPAUSA

El descens hormonal en la menopausa comporta una sèrie de canvis i símptomes que aniran apareixent de manera escalonada i amb una freqüència, intensitat i duració diferent en cada dona, podent presentar-se durant anys. Hi ha dones que pateixen molts d’aquests símptomes i d’altres, un 15 % aproximadament, que no pateix cap tipus de molèstia. 

Els símptomes més habituals són:

-      Símptomes a curt termini:

-      símptomes fisiològics: períodes menstruals alterats, fogots o sufocacions, sudoracions, cefalees, vertígens o marejos, batecs cardíacs forts o accelerats, dolors articulars, sensació de formigueig o adormiment de les cames, insomni...

-      símptomes psicològics: canvis en l’estat d’ànim, irritabilitat, nerviosisme, susceptibilitat, oblits, plor fàcil i tristor, ansietat, augment de la sensació de fatiga...

-      Símptomes a mig termini: Sequedat vaginal, infeccions vaginals, trastorns miccionals i molèsties en les relacions sexuals degudes a una disminució de la lubricació vaginal. Pèrdua del to muscular del sol pelvià que pot provocar pèrdues d’orina. Envelliment de la pell i alteracions dels cabells, el borrissol del cos i les ungles. El grau d’aquests símptomes variarà d’una dona a una altra en funció de la vida que cadascuna hagi portat i de la cura que hagi tingut del seu cos.

-      Símptomes a llarg termini:

-      Osteoporosis: el dèficit d’estrògens, responsables de la regeneració òssia, impedeix que els ossos es regenerin correctament i la massa òssia es va debilitant.

-      La manca d’estrògens pot comportar un augment del risc de patir malalties cardiovasculars: hipertensió, diabetis i colesterol.

-      Canvi de pes i de la distribució del greix corporal que s’acumula a la zona abdominal, la cintura es fa més ampla i es perd massa muscular.

Tot i que durant anys s’ha tendit a donar tractament hormonal per controlar aquests símptomes, no sempre és necessari. La informació i els hàbits saludables (dieta, exercici, son) sempre són la millor base per viure i superar aquesta etapa positivament.

Així és recomanable fer canvis en l’estil de vida: dormir les hores necessàries, evitar la cafeïna, l’alcohol i la nicotina ja que dificulten la son, portar una dieta equilibrada, evitant els aliments condimentats i menjant aliments rics amb soja (la soja conté estrògens) i rics en calci i vitamina D (làctics). També s’aconsella en aquesta etapa de fer exercici físic, tècniques de relaxació i molt especialment treballar els exercicis pèlvics, com els exercicis de Kegel o utilitzar les boles xines o un vibrador, per enfortir els músculs de la vagina i de la pelvis i evitar així les pèrdues d’orina, millorar les relacions sexuals, la lubricació vaginal i la intensitat dels orgasmes, aconseguint una sexualitat molt més satisfactòria.

Davant de qualsevol dubte en aquesta etapa és aconsellable dirigir-se a un terapeuta sexual que podrà aconsellar que és allò més adequat en cada moment.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com