.jpg)
Les parelles solen tenir discrepàncies en les seves preferències de
quantitat, tipus i ritme de l’activitat sexual. De vegades, els membres de la
parella no poden adaptar-se a aquestes desigualtats, el que comportarà conflictes,
insatisfaccions, lluites de poder, ressentiments... arribant a una dinàmica en
la qual un dels membres se sent privat contínuament del sexe i l’altre se sent
pressionat constantment per tenir-ne. La pressió del membre que reivindica
major freqüència en les relacions sexuals, bloquejarà a l’altre membre,
activant en ell l’ansietat i l’evitació
de la situació (quan més demana un, menys ganes té l’altre). Els dos se
sentiran poc estimats, alhora que culpables, un/a per demanar massa i l’altre
per no donar suficient.
El problema comença per un desajust en la freqüència en la que es desitja
tenir relacions sexuals, perquè un dels membres de la parella no troba mai el
moment de tenir sexe. Generalment és la dona qui té dificultats amb el tema del
desig, però cada cop hi ha més homes que presenten problemes amb el seu desig
sexual.
Davant la negativa d’un dels membres de la parella a tenir relacions
sexuals, l’altre membre començarà a pressionar-lo,
al principi mitjançant petits tocs d’atenció i donant-li un marge de confiança,
però de seguida davant el rebuig se sentirà poc estimat, poc atractiu i poc
valorat i començarà a pressionar amb queixes verbals. Al mateix temps iniciarà estratègies
per despertar el desig en el company que acabarà cedint a les pressions, però que
començarà a sentir-se molt angoixat i pressionat i la seva percepció al plaer anirà
disminuint poc a poc. La persona que desitja tenir relacions pot començar a fer
pressions indirectes en públic (comentaris irònics amb els amics) i pot iniciar
un allunyament de l’altre pensant que així aquest reaccionarà amb més desig,
però això produirà l’efecte contrari perquè la persona que no té desig sentirà
més angoixa per aquest allunyament i la situació existent empitjorarà. Segurament,
sentint-se culpable, incrementarà els petons, les carícies... però evitarà el
contacte genital i l’idea de tenir sexe li generarà cada cop més ansietat.
A més, la persona que vol tenir relacions, obsessionada per la situació, percep
com insinuació eròtica qualsevol conducta afectuosa de l’altre, interpretant
que pot haver sexe, el que comporta més pressió i ansietat per aquest, que
respondrà evitant qualsevol mostra d’afecte, iniciant-se el deteriorament de la
relació de parella en tots els camps. És possible que la persona que vol tenir
relacions en comenci a plantejar el futur de la relació i fins i tot, la
sensació de rebuig que percep pot portar-la a una situació de gelosia,
especialment si detecta qualsevol conducta “insinuant” del seu company amb
altres persones. En alguns casos la persona que no sent desig pot arribar a
desenvolupar una forta ansietat amb manifestacions somàtiques (vòmits, mal de
cap...) o crisis d’ansietat, només de pensar que una determinada situació amb
la seva parella pot desembocar en una relació sexual.
És important, per tant, que la persona que tingui més desig deixi de
pressionar i no prengui la iniciativa en cap moment. Serà important què, sense allunyar-se
de la parella, comenci un procés de seducció i d’atencions per intentar millorar
la comunicació i comprendre la situació, entenen que el desenllaç de la mateixa
dependrà en gran part de la seva actitud.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada