L’autoestimulació o masturbació és
una conducta sexual molt freqüent en homes i dones que es defineix com “tota forma d’auto plaer sexual obtingut
mitjançant qualsevol tipus d’estimulació física directa” (Masters, Johnson
y Kolodny, 1982). Aquesta conducta no és exclusiva de l’esser humà i molts
altres mamífers com dofins, primats, gossos, gats... la posen en pràctica. La
finalitat d’aquesta conducta és l’obtenció de plaer sexual amb independència de
si s’arriba o no a l’orgasme, tot i que la majoria de vegades aquest és
l’objectiu.
Al llarg dels segles moltes
cultures i especialment la religió cristiana, han considerat que la masturbació
era perjudicial i amoral i per evitar la seva pràctica s’ha recorregut a la por
respecte les possibles conseqüències de la mateixa arribant a dir que podia
causar impotència, malalties mentals, esterilitat, homosexualitat, epilèpsia, caiguda
del cabell i de les dents, ceguera.... Aquests antecedents han portat a
l’existència de creences errònies o mites, encara molt vigents en la nostre
societat, que afirmen que la masturbació:
- Causa tot tipus de malalties.
- Té un efecte negatiu sobre la resposta sexual de la persona adulta.
- És típica de la immaduresa, de la infantesa, de la solteria... per tant el desig de masturbar-se ha de desaparèixer quan es forma una parella.
- És una substitució del coit.
- Els orgasmes amb la masturbació són inferiors als de la pràctica coital.
- Sols es masturba la gent solitària, aïllada o inadequada.
- La masturbació és una pràctica per fer sol, no per compartir.
- Els homes es masturben, però les dones no senten desig de fer-ho o no ho necessiten i les que es masturben són vicioses o estan malaltes.
Avui en dia els estudis demostren
que la masturbació és la pràctica sexual més utilitzada i es considerada una
pràctica normal i beneficiosa per la salut de la persona a qualsevol edat, assenyalant
que els nois comencen a masturbar-se cap als 13 i les noies cap als 15
anys, que el percentatge d’homes que es
masturba és d’un 90% enfront un 60% de dones i que la freqüència és més alta en
els homes, quasi el doble que les dones.
Pel que fa a les formes de
masturbació les dones solen tenir més imaginació que els homes i utilitzen gran
varietat de tècniques. Els homes són més homogenis i presenten poques
variacions respecte de la tècnica utilitzada. Amb tot no existeix una forma
única, ni correcta, ni una freqüència recomanable, ni és una pràctica obligada
per a tothom.
Cada persona ha de descobrir què és
el que li agrada, què no li agrada, com, quan i de quina forma.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga. Terapeuta Sexual i de
Parella
carme.psicoterapia@gmail.com
