TERÀPIA DE PARELLA (II)

Els principals motius que fan que una parella es plantegi fer teràpia són les discussions, la rutina, la manca de sexe i les infidelitats. En la majoria dels casos, però, les parelles prenen aquesta decisió quan porten un quants anys de desavinences, acumulant frustració, enuig, decepcions, distanciament i la relació ja està molt desgastada. És “l’últim cartutx que ens queda” manifesten moltes parelles quan els terapeutes preguntem el motiu pel qual la parella s’ha decidit a fer teràpia.  A més, per regla general, un dels membres és qui pressiona per fer la teràpia, amb l’objectiu de recuperar la seva relació, i l’altre membre acaba cedint, però molts cops la relació està ja tant deteriorada que aquest ja ha llençat la tovallola.

Seria ideal què les parelles no esperessin tant per demanar ajut, perquè la teràpia és molt més efectiva si es comença a l’inici del malestar o del conflicte.  Al mateix temps, és important que la parella es decideixi a fer la teràpia en el moment en què els dos membres en sentin la necessitat i comparteixin els mateixos objectius.

Les parelles arriben a teràpia dient que no tenen comunicació, que discuteixen per tot, que no s’entenen, que l’altre no els escolta, que han deixat de compartir coses... però al darrere de totes aquestes queixes hi ha altres conflictes sense resoldre que s’hauran de treballar:

-      potenciant la comunicació i el diàleg entre els membres de la parella, expressant allò que un pensa sense atacar, ni ofendre i escoltant a l’altre. 

-      buscant la forma en què la parella pugui gestionar i resoldre els seus conflictes o discussions, perquè el problema no es discutir amb la parella, sinó com es gestionen aquestes discussions i com acaben.

-      treballant la convivència, fomentant l’empatia, el respecte i fugint de la dependència envers l’altre.

-      responsabilitzant-se de les pròpies decisions.

-      creant un clima de confiança entre els membres de la parella i potenciant activitats compartides.

-      treballant les dificultats sexuals, en el cas que siguin part important del conflicte.

La teràpia de parella, per tant, és un recurs efectiu al qual les parelles amb dificultats poden recorre si no se’n surten totes soles, ja sigui per solucionar els seus conflictes, créixer com a parella i seguir endavant, o, per decidir posar punt i final a la seva relació. En aquest darrer cas, la teràpia ajudarà a poder fer una separació consensuada i el menys traumàtica possible, vivint aquest trencament no com un fracàs sinó com la millor solució possible en aquest moment. A més, sigui quina sigui la decisió que prengui la parella respecte del seu futur, el procés de teràpia sempre porta a la persona a un coneixement i creixement individual que afavorirà el bon funcionament de la relació de parella actual o de futures relacions.

M. del Carme Rallo i Casanovas

carme.psicoterapia@gmail.com