La comunicació és un
dels pilars de la relació de parella perquè possibilita l’expressió de
sentiments, pensaments, emocions i desitjos, tots ells fonamentals per enfortir
la relació i per encarar les diferents situacions a les quals la parella haurà
de fer front.
Una bona comunicació significa escoltar i ser escoltats, preguntar,
negociar, demanar, donar... tot amb correcció, respecte i bones formes. Els
problemes en la comunicació poden portar a discussions i conflictes constants
que ocasionaran el distanciament de la parella.
Els principals
errors en la comunicació de parella són:
- Escollir un moment i un lloc per dir les coses que no són el més adequats.
- Interrompre constantment a l’altre quan parla.
- Endevinar els pensaments de l’altre, fer interpretacions o pressuposar les coses sense escoltar-lo.
- Donar pocs reforços. Es tendeix a veure les coses què l’altre fa malament abans què allò que és positiu. El reforç ha de ser concret, específic i en el moment.
- Fer acusacions, amenaces, exigències, preguntes retret, declaracions del tipus “hauries de...”.
- Utilitzar el sarcasme, la ironia, el dubte, paraules del tipus “sempre, res, tot...”.
- Parlar més del passat i del futur que del present.
- Centrar la comunicació en la recerca del culpable més què en la solució de les coses: “tu vas fer..., tu vas dir...”.
- Donar consells prematurs i no demanats. Quan algú explica un problema, busca ser escoltat, no que se li donin solucions.
- Posar etiquetes, generalitzar a altres moments o situacions.
- Criticar, el que significa demanar un canvi de comportament.
- Donar missatges poc clars o amb dobles intencions.
- No escoltar a l’altre. La gran queixa de les dones és que els homes no les escolten, mentre que ells es queixen de que les dones són molt reiteratives, no callen i repeteixen les coses un munt de cops.
La comunicació de la
parella millorarà si s’intenta evitar aquests errors i si es té en compte què en
la comunicació és tan important el llenguatge verbal (allò què es diu) com el llenguatge no verbal, molt relacionat amb
l’estat emocional de la persona (com es diu, quina postura es té, quin to de
veu...). El més important no és si es discuteix o no amb la parella, sinó com els
membres de la parella gestionen les discussions, a què porten aquestes i com
acaben.
M. del Carme Rallo i
Casanovas
Psicòloga. Terapeuta
Sexual i de Parella
carme.psicoterapia@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada