L'amor pasional
de l’Eros (veure post del 18-04-16) donarà pas a un espai d’intimitat o Philia, en la parella, que
afavorirà el coneixement, la comprensió, la convivència, la confiança, la
seguretat i el negociar projectes de vida conjunts. La Philia no exclou a
l’Eros, però el torna més seré. Tots dos, però, seran necessaris per arribar a
un vincle estable.
La
Philia és l’amor amistós i empàtic, un sentiment de proximitat (sentir-se
acompanyat), un vincle especial d’unió afectiva que es crea quan una parella
comparteix els seus sentiments i pensaments més íntims. És un amor que
comparteix ideals i valors. És confiar un amb l’altre i saber que tots dos
tenen els mateixos interessos i objectius en la relació. En la Philia es
desitja el benestar de l’altre, donant pas a un vincle afectiu on predomina el
reconeixement i l’acceptació de l’altre, la complicitat, el respecte, l’interès
per allò que fa i/o li agrada, la comunicació i el recolzament mutu. És la
capacitat d’emocionar-se per les mateixes coses i el desig d’emocionar-se
junts. La Philia implica compartir activitats, manifestar sentiments positius i
conductes afectuoses envers l’altre. És un procés psicològic continu de
recepció i d’entrega amb la persona que s’estima. Consisteix en la recerca de
la felicitat dels dos membres de la parella de forma conjunta però sense
oblidar que hi ha d’haver un equilibri entre la intimitat de la relació i
l’autonomia personal de cada membre.
Mentre
l’Eros decau i reneix al llarg dels anys, la Philia anirà creixent com a
conseqüència de la convivència i de
l’augment de la reciprocitat entre els membres de la parella, de les emocions
compartides i d’uns objectius i aficions comuns. El pas d’Eros a Philia, per
moltes parelles, és un moment de crisis que pot desencadenar una ruptura. La falta de Philia, o la dificultat
per generar-la, desencadena en la parella malestar, decepció, lluites internes
de poder, etcètera... convertint-se en una de les carències que dóna lloc molt freqüentment
a la sol·licitud de teràpia de parella per falta de comunicació, avorriment, falta
d’enteniment, de objectius comuns... o, fins i tot, problemes d’ansietat en
molts casos.
M.
del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga.
Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.
carme.psicoterapia@gmail.com
