ORGASME SIMULTANI: Mite? Realitat? Somni?

Els mitjans de comunicació ens bombardegen amb escenes on els protagonistes gaudeixen simultàniament d’orgasmes apoteòsics. La literatura, la música ens parlen de relacions sexuals amb orgasmes a l’uníson. Per a moltes parelles l’orgasme simultani durant la penetració és converteix en l’objectiu principal de les relacions sexuals, identificant aquest orgasme amb la satisfacció plena, en estimar-se més, en estar més sincronitzats... Aquest mite del plaer simultani va néixer en el moment en que es va començar a reivindicar el paper de les dones en les relacions sexuals i a pensar que el major plaer es donava quan coincidien els dos orgasmes. No és un mite fals perquè és veritat que es poden donar a l’uníson l’orgasme de l’home i la dona, però no és cert que aquest orgasme sigui més satisfactori que qualsevol altre pràctica sexual.

El plaer simultani no és el més habitual, sols un 15% de les parelles l’aconsegueixen. Aquesta dificultat de sincronització és lògica perquè homes i dones tenen ritmes diferents d’excitació. L’home s’excita molt més ràpidament que la dona, per tant si es vol arribar a l’orgasme simultani o l’home s’haurà d’anar relaxant i frenant o la dona haurà de reduir el seu temps d’excitació. Aquest fet es veu augmentat perquè més d’un 75% de les dones no arriben a l’orgasme amb la penetració sinó hi ha estimulació al mateix temps del clítoris i per la duració de l’orgasme que en l’home és de 5 a 10 segons i en la dona de 15 a 20 segons. Amb totes aquestes variables, el més probable és que els orgasmes arribin en diferents moments.

Quan més es busca l’orgasme simultani, menys possibilitats d’arribar-hi, perquè l’ansietat que genera el fet de centrar tota l’atenció en aconseguir arribar al mateix temps a l’orgasme fa que la persona es converteixi en espectador i que no participi i gaudeixi del moment, generant insatisfacció, estrés, sensació de tenir relacions incompletes, frustració i disfuncions sexuals... entre d’altres.

La recerca d’aquest plaer simultani no s’ha de convertir en una obligació. A mida que la parella es vagi coneixent, hi hagi més compenetració, més confiança, més vinculació afectiva... podrà resultar més fàcil aconseguir-lo. Però l’orgasme que és el màxim moment de plaer, que implica deixar-se anar i descontrol, no succeirà si un esta pendent del que li passa a ell i al mateix temps esta pendent del que li passa a l’altre i intentant sincronitzar les sensacions i emocions d’ambdós.

És millor relaxar-se i gaudir de l’orgasme d’un i desprès del de l’altre, sense objectius. Algun cop us heu parat a mirar a la vostra parella quan arriba al màxim grau de plaer? Si us relaxeu, sense pressions, ni obligacions i us deixeu portar, gaudireu i fareu gaudir a l’altre. No oblideu però, que cadascú és responsable de la seva pròpia sexualitat i per tant dels seus propis orgasmes i del seu propi plaer.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com