Nadala 2016

ÀGAPE / COMPROMÍS

L’àgape fa referència a la decisió conscient d’estimar a l’altre i al compromís autèntic de mantenir una relació  al llarg del temps, de formar una família, tot i les dificultats que puguin sorgir. És l’amor desinteressat, sublim, que es dóna sense esperar res a canvi.

És un amor que passa del “jo vull eròtic” de l’Eros i del “tu i jo amistós” de la Philia, a estar totalment centrat en l’altre, en el “tu” en primera persona, en la recerca del bé de l’altre. Així:

“Ja no sóc jo (Eros), ni nosaltres (Philia), ara ets tu en primera persona (Àgape)”.

Es tracta de comprendre, d’ajudar, d’acompanyar a la persona estimada quan ho necessita, de forma altruista i incondicional. Formen part d’aquest amor, la tendresa, la dolçor, la delicadesa, la compassió...  En ocasions l’Àgape es manté i desapareixen Eros i Philia, es tracta de parelles en les què la passió i la intimitat s’han perdut però que segueixen juntes perquè tenen fills o perquè depenen econòmicament un de l’altre, o per por al que diran o a quedar-se sols, o per comoditat.

L’amor complert i saludable requereix dels tres components de l’amor (Eros-Passió, Philia-Intimitat i Àgape-Compromís), de forma que cada component s’activi quan la situació ho requereixi i que cap d’ells es trobi per sota del nivell que la parella cregui adient. Generalment, als inicis d’una relació hi haurà un predomini de l’Eros i intimitat i compromís s’aniran consolidant amb el temps. Després, depenent de com siguin les persones, del temps que dura la relació, de les necessitats de cadascú, de la història viscuda... hi haurà diferents tipus de parella on predominarà un component o un altre. La carència d’un dels tres elements portarà al sofriment. En aquest cas es recomanable la teràpia de parella per tal que les persones siguin conscients de com funciona la seva parella, quin component hi predomina i puguin reconèixer en si mateixes i en l’altre allò que desitgen i els hi agrada, augmentant la comunicació i buscant punts d’acord.  

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

PHILIA / INTIMITAT

L'amor pasional de l’Eros (veure post del 18-04-16) donarà pas a un espai d’intimitat o Philia, en la parella, que afavorirà el coneixement, la comprensió, la convivència, la confiança, la seguretat i el negociar projectes de vida conjunts. La Philia no exclou a l’Eros, però el torna més seré. Tots dos, però, seran necessaris per arribar a un vincle estable.

La Philia és l’amor amistós i empàtic, un sentiment de proximitat (sentir-se acompanyat), un vincle especial d’unió afectiva que es crea quan una parella comparteix els seus sentiments i pensaments més íntims. És un amor que comparteix ideals i valors. És confiar un amb l’altre i saber que tots dos tenen els mateixos interessos i objectius en la relació. En la Philia es desitja el benestar de l’altre, donant pas a un vincle afectiu on predomina el reconeixement i l’acceptació de l’altre, la complicitat, el respecte, l’interès per allò que fa i/o li agrada, la comunicació i el recolzament mutu. És la capacitat d’emocionar-se per les mateixes coses i el desig d’emocionar-se junts. La Philia implica compartir activitats, manifestar sentiments positius i conductes afectuoses envers l’altre. És un procés psicològic continu de recepció i d’entrega amb la persona que s’estima. Consisteix en la recerca de la felicitat dels dos membres de la parella de forma conjunta però sense oblidar que hi ha d’haver un equilibri entre la intimitat de la relació i l’autonomia personal de cada membre.

Mentre l’Eros decau i reneix al llarg dels anys, la Philia anirà creixent com a conseqüència de la convivència  i de l’augment de la reciprocitat entre els membres de la parella, de les emocions compartides i d’uns objectius i aficions comuns. El pas d’Eros a Philia, per moltes parelles, és un moment de crisis que pot desencadenar una  ruptura. La falta de Philia, o la dificultat per generar-la, desencadena en la parella malestar, decepció, lluites internes de poder, etcètera... convertint-se en una de les carències que dóna lloc molt freqüentment a la sol·licitud de teràpia de parella per falta de comunicació, avorriment, falta d’enteniment, de objectius comuns... o, fins i tot, problemes d’ansietat en molts casos.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

L’ESTIU, ÈPOCA DE CRISIS PER A MOLTES PARELLES

L’estiu és l’època de l’any per relaxar-se, per gaudir de l’oci i per compartir temps amb la parella. Però per a moltes parelles l’estiu es torna negatiu i s’agreugen els conflictes existents entre els membres de la mateixa. Els experts assenyalen que a la tornada de vacances s’incrementen el nombre de divorcis i de parelles que busquen ajut terapèutic.

El motiu principal d’aquest increment és que les parelles conviuen a l’estiu moltes més hores que durant els mesos de treball, posant a prova la seva capacitat de comunicació i de resoldre conflictes. Els canvis d’horaris, l’augment d’hores de convivència junts, amb els fills o amb altres familiars, la tensió dels viatges, l’economia, les expectatives posades en les vacances que no sempre s’acompleixen o que poden no coincidir amb les expectatives de la parella... poden acabar sent font de baralles i discussions, augmentant la tensió i fent que els conflictes que puguin haver en la parella es facin més evidents i intensos.

Normalment en les parelles que es comuniquen, que comparteixen activitats i espais durant tot l’any, però alhora tenen activitats i espais propis, que negocien, que parlen, que discuteixen arribant a acords.... l’augment de temps en parella els serà beneficiós perquè podran seguir amb la mateixa dinàmica de la resta de l’any i gaudir de l’augment de les hores compartides amb l’altre que suposa l’estiu. Per contra si normalment la parella ja no s’entén, si es baralla contínuament, si no es comparteixen activitats, ni aficions... en arribar les vacances la mala relació es potenciarà més. 

Un altre motiu és que algunes parelles en conflicte, abans de divorciar-se, decideixen donar-se una darrera oportunitat. L’època escollida per a fer-ho sol ser l’estiu perquè es pensa que al estar més temps junts es podrà parlar, arreglar conflictes  i reflexionar sobre el futur de la relació. Durant les vacances la parella pot descobrir que encara s’estima i resoldre els seus conflictes o, pel contrari, l’augment de les hores compartides pot aguditzar els mateixos i la parella se’n adonarà que la relació ja no es pot salvar.

Per gaudir de l’estiu i que aquest sigui beneficiós per la parella, els membres de la mateixa han de comunicar-se i consensuar què volen fer durant l’estiu. Han d’organitzar activitats junts, però també mantenir espais propis. Alhora han de buscar espais i moments per estar sols, com a parella. No poden oblidar que a més de ser pares, germans, fills... són parella i necessiten fer activitats sols, sense tenir la sensació de deixar als fills o resta de família de costat. El gaudir del temps de parella influirà positivament en la resta de relacions. La parella ha de trobar un equilibri que deixi en els dos membres la sensació d’haver gaudit de l’estiu i de les vacances.

Per tant, ja sabeu: comunicació, consens i buscar moments per estar sols. Bones vacances a tots!!!!

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

L'ORGASME FEMENÍ

L’orgasme femení ha estat oblidat durant segles perquè no era un element necessari per la procreació de l’especie. Per contra, l’orgasme masculí s’ha considerat indispensable perquè ha estat associat a l’ejaculació, tot i que orgasme i ejaculació en l'home no tenen perquè donar-se en el mateix moment. El cert és què el cos femení està preparat i disposat per tenir orgasmes. Hi ha diverses teories que intenten donar una explicació a l’orgasme femení, com les que postulen què el plaer femení afavoreix l’aparellament, la cura de la descendència o la fidelitat a la parella perquè la satisfacció que produeix, convida a repetir.  O les que parlen de què la funció de l’orgasme femení consisteix en retenir l’esperma en l’interior de la vagina per afavorir la concepció. En podem trobar moltes més, però el per què de l’orgasme femení segueix essent avui en dia una incògnita.

Fins fa poc es parlava de dos tipus d’orgasme femení, el vaginal i el clitorià. Les investigacions actuals parlen d’un sols tipus d’orgasme com a culminació de l’excitació sexual i evidencien que no és una qüestió sols física, sinó que també hi intervé el cervell com a òrgan responsable del plaer. Un altre qüestió és la via per la qual s’arriba a aquest orgasme, que pot ser l’estimulació del clítoris, la penetració, l’estimulació dels mugrons... per tant hi ha un sols tipus d’orgasme femení i diferents vies per arribar-hi.

Hi ha algunes dades que cal tenir en compte:

• Sols un 25% de les dones experimenten un orgasme en totes i cada una de les seves relacions sexuals.
• Un 70-80% de les dones no tenen orgasmes durant la penetració si no hi ha una estimulació directa o indirecta del clítoris, al mateix temps.  Destacar què el clítoris és un òrgan amb infinitat de terminacions nervioses, més de 8.000, que no té cap altre funció que donar plaer, mentre que la vagina sols és sensible en el seu terç més extern, no té terminacions nervioses en el seu interior i la seva funció és reproductiva.
• Per arribar a l’orgasme ha de donar-se un elevat nivell d’excitació mental i/o física.
• L'orgasme femení no es dóna de la amteixa manera, ni en la mateixa intensitat  en totes les dones, ni en una mateixa dona en diferents ocasions. Les dones poden tenir orgasmes explosius (5%), sostinguts (5%), ser multiorgasmiques (50%) o no arribar a tenir orgasme (40%). 
• Hi ha moltes dones que senten desig i excitació sexual, però no arriben a l’orgasme o no el saben reconèixer. L’educació rebuda i el desconeixement del propi cos i sexualitat en poden ser les causes.
• El percentatge de dones que arriben a l’orgasme augmenta amb l’edat, perquè la dona es coneix més i sap allò que la satisfà.
• Després dels 50 la intensitat dels orgasmes disminueix, però no desapareix la capacitat de tenir-ne. 
• Durant l’orgasme s’alliberen endorfines que són analgèsics naturals del propi cos, per això es diu que tenir relacions durant la menstruació alleugereix els dolors menstruals. També augmenta l’oxitocina, l’anomenada hormona de l’amor, que promou l’estat de relaxació i satisfacció posterior a l’orgasme.

No hi ha patrons, cada dona és com és i ha de gaudir del que té. Cada dona ha d’esbrinar que és el que la satisfà, conèixer el seu cos, les seves zones erògenes i aprendre a donar-se plaer i així, si vol, poder comunicar-ho a la seva parella. En una paraula, cada dona ha de responsabilitzar-se de la seva sexualitat i del seu plaer. 

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga, Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com