La violència de gènere es defineix com la violència física,
psicològica i/o sexual que s’exerceix contra les dones pel fet de ser dones i,
per extensió, als valors tradicionalment associats al gènere femení. Representa un problema social greu que
reflecteix les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones.
És un obstacle per la igualtat perquè impedeix que les dones gaudeixin dels
seus drets i llibertats fonamentals. Afecta a dones de qualsevol condició,
classe social, edat, raça, cultura, nivell de formació... tot i què generalment són dones que poden tenir
una vida professional molt rica, d’èxit, però que tenen una relació de parella problemàtica. El maltractament segueix un cicle típic que s’ha anomenat CICLE DE LA VIOLÈNCIA (L. Walker).
- Acumulació de la tensió: creació d’un context abusiu per part de l’agressor que aïlla social i emocionalment a la víctima. Hi ha una sobrevaloració de l’agressor i una infravaloració de la víctima, amb un control mental i maneig dels seus sentiments, afectivitat i culpabilitat i una manipulació de la comunicació, del pensament i de la interdependència. L’agressor cada cop està més distant i enfadat i inicia la violència verbal. La dona intenta fer tot el possible per esmorteir la tensió i que la seva parella no descarregui la violència en contra d’ella, creu falsament que pot evitar-la, com si depengués del que ella fa, tal com ell li fa creure. Ella nega la situació, té sentiments de culpabilitat i por, fet que disminueix la seva capacitat per respondre, tornant-se submisa i passiva i cedint a totes les demandes, creu que faci el que faci no obtindrà una resposta positiva ni canviarà el futur.
- Explosió: moment en que es produeix una agressió violenta com a conseqüència de la tensió acumulada i com a càstig quan la dona no ha fet allò que l’agressor vol imposar. Ell té el poder i ella se sent impotent, indefensa, arribant a negar la violència, hipervigilant a nous atacs i amb una actitud de ser més afectuosa, comprensiva per tal d’evitar-los.
- Lluna de mel o fase de manipulació afectiva: davant la possible pèrdua de la dona l’agressor se sent culpable i canvia d’actitud, la intenció és minimitzar l’agressió i recuperar la confiança de la dona. Mostrarà una actitud de justificació de l’agressió o de penediment. Això portarà a un ressorgiment de la relació, generalment perquè la dona vol creure que l’agressió no es tornarà repetir. A mida que avança la relació i es va repetint el cicle de la violència, aquesta fase s’anirà escurçant i arriba un moment en que es pot parlar de tensió-explosió-tensió...
La
repetició continuada d’aquest cicle provoca un desgast emocional en la dona que
la va debilitant per poder enfrontar la situació i la fa més vulnerable a les futures agressions, de manera que cada vegada li és més
difícil sortir del cercle
(indefensió).
A teràpia es treballa amb els membres de la parella
per separat per tal que cadascú faci un procés individual per arribar a
entendre què li passa en la seva relació. El principal objectiu de la
intervenció és que la dona no es deixi intimidar, que sigui més assertiva, que pugui
posar límits a la violència, que vegi que guanya en autonomia, en espai propi i
que aprengui a posicionar-se davant la seva
parella de forma que siguin respectats els seus drets i la seva llibertat com a
persona.
M. del Carme rallo i Casanovas
Terapeuta Individual, Sexual i de Parella
carme.psicoterapia@gmail.com
