Aspectes importants d’aquesta disfunció són l’absència de control
voluntari sobre el reflex de l’ejaculació i el fet que la precocitat no admet
un criteri quantitatiu perquè la importància no està en el temps que la persona
triga en ejacular, sinó en la sensació subjectiva de que ha estat massa ràpid,
disminuint el propi plaer i el de la parella. Aquesta sensació té molt a veure
amb factors socioculturals, personals i,
molt especialment, amb el cicle de resposta sexual de la parella; perquè
l’ejaculació precoç és un problema de parella que, generalment, genera tanta o
més insatisfacció en la dona que en l’home.
En el desenvolupament d’aquesta disfunció existeix una confluència de
diversos factors com:
- les
primeres experiències sexuals, de parella o masturbacions, en les quals els
joves ejaculen el més ràpid possible per por a ser sorpresos durant les
mateixes.
- la
capacitat per controlar el reflex de l’ejaculació que requereix d’un
aprenentatge durant la vida sexual de la persona.
- la
rapidesa i la intensitat de l’estimulació sexual que depèn de la freqüència
sexual i de la novetat.
- el
dèficit d’habilitats sexuals, l’ansietat i la preocupació excessiva pel
rendiment.
- els
conflictes de parella, la manca de comunicació...
- elements
subjacents com una pobre educació sexual, l’evitació inconscient d’una
sexualitat satisfactòria per ansietats o culpes, la por o l’hostilitat
inconscient contra les dones...
L’objectiu del tractament
de l’ejaculació precoç és que la persona tingui una resposta ejaculatòria
satisfactòria per a ell i per a la seva parella, basada en expectatives reals i
que permeti una relació gratificant. El primer pas per superar aquesta
disfunció és aprendre a identificar les sensacions que acompanyen a
l’ejaculació. A teràpia de parella
s’explica a l’home com identificar aquestes sensacions corporals per adquirir
confiança en ell mateix aprenent a controlar-se, alhora que s’expliquen diverses
tècniques com el mètode de “parar i engegar”, la “tècnica del pessic o de fer
pressió”, tècniques de relaxació, diferents postures pel coit... implicant a la
parella en el tractament i fent especial incidència en la comunicació.
Cal recordar, però, que l’orgasme masculí no és el punt final de la
relació sexual i que si arriba l’ejaculació abans del que la parella desitja,
la relació pot continuar perquè el ventall de conductes, jocs i possibilitats que
la parella pot practicar és molt ampli.
Recordar que les disfuncions
sexuals tenen solució, si es porta a
terme una teràpia adequada, quan abans
s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors seran les possibilitats
de tornar a una vida sexual normal i plena.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.
carme.psicoterapia@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada