Dones i homes són iguals des de el
punt de vista evolutiu, antropològic, psicològic, moral, social o legal.
L’única diferència entre ells és el sexualitat que implica diferències
anatòmiques (òrgans sexuals interns i externs i als trets sexuals secundaris) i
neurohormonals (hormones masculines i femenines: testosterona, estrògens,
oxitocina, progesterona, prolactina...) i provocarà la recerca de parella
emocional i sexual.
La sexualitat és una dimensió molt
important en la vida de les persones que afecta al seu benestar, a qualsevol
edat i en qualsevol circumstància. Els essers humans experimenten i expressen
la sexualitat a través de tot allò que són, pensen, fan i senten mitjançant
pensaments, desitjos, emocions, creences, relacions... Aquesta sexualitat es
veurà condicionada per factors biològics, psicològics, socioeconòmics,
culturals, ètics i religiosos o espirituals.
La sexualitat humana es basa en el
sexe, conjunt de característiques biològiques que defineixen als humans com homes
o dones, i inclou:
- El gènere:
característiques psicològiques i culturals associades al sexe (masculinitat o
feminitat).
- La identitat
de gènere: percepció subjectiva de cada persona que s’identificarà com
masculina o femenina, o alguna combinació dels dos.
- L’orientació
sexual: la relació entre el sexe d'un individu i l'objecte dels seus
desitjos o relacions sexuals. Pot ser heterosexual, homosexual o bisexual.
- La identitat
sexual: concepció que una persona té de sí mateixa com a home o dona, o
com una combinació d’ambdós, i de la
seva orientació sexual.
- L’erotisme:
capacitat humana d’experimentar desig sexual, excitació sexual i orgasme, es a
dir, plaer sexual.
- La vinculació
afectiva o l’amor: capacitat d’establir relacions significatives.
- La reproducció:
capacitat de tenir fills i criar-los, inclou els sentiments de paternitat i
maternitat i les actituds que afavoreixen el desenvolupament i l’educació dels
fills.
La sexualitat humana té tres
funcions:
-
La procreació:
en la cultura occidental, durant molts anys, ha predominat l’idea de què
l’objectiu del sexe era la reproducció. Aquesta
idea ha estat utilitzada per justificar la conducta sexual i, durant moltes
dècades, per atemorir a les persones respecte de les “nefastes conseqüències”
de l’activitat sexual sinó es realitzava amb aquesta finalitat.
-
La relacional,
d’interacció i expressió d’emocions, sentiments i afectes: la capacitat
comunicativa de l’esser humà ha fet que la sexualitat vagi més allà de la
procreació. La comunicació pot ser verbal, gestual, de contacte dèrmic
(essencial en les relacions sexuals)...
-
El plaer: és
la funció que més s’ha amagat i enfosquit culturalment, però és la funció més
creativa i lúdica i la que permet al ésser humà expressar-se com a individu, o
amb la seva parella, de forma lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada