El desig sexual inhibit és
l’absència o disminució, de forma persistent o recurrent, de pensaments o
fantasies sexuals i de desitjos d’activitat sexual, en presencia dels adequats
inductors externs del desig i tenint en compte el moment del cicle vital de la
persona, que provoca malestar en la persona, dificultats en les seves relacions
interpersonals, tendència a evitar les relacions sexuals i conflictes
permanents amb la parella que afectaran a tots els àmbits de la relació. És la més
freqüent de les disfuncions sexuals femenines, afectant a un 36% de les dones.
Les causes d’aquesta disfunció poden ser físiques (trastorns
hormonals, infeccions, malalties com la diabetis, part recent, menopausa...),
psicològiques (baixa autoestima, ansietat, depressió, cansament, educació molt
repressiva, episodis traumàtics com una violació o un abandonament, altres
disfuncions sexuals...) o problemes en la relació de parella (manca d’atenció o
de comunicació, monotonia, gelosia, infidelitat, desconfiança, problemes de
gestió econòmica o de tasques domèstiques, lluites de poder, ressentiments...).
Hi ha diverses variables que
influiran en què la persona tingui més o menys desig i que han de ser
considerades per poder parlar de desig sexual inhibit com a una situació
patològica:
-
En primer
lloc cal tenir en compte què la freqüència en la què una persona té ganes de
tenir relacions sexuals no és una variable adequada per mesurar la seva
capacitat de desitjar.
-
S’ha de
valorar si els inductors o estímuls externs que s’estan donant en la relació són
els adequats o no per motivar-li el desig.
-
S’ha de tenir
en compte què la major quantitat de testosterona (hormona relacionada amb el
desig sexual) en l’home, el portarà de forma innata a una recerca de les relacions
sexuals. En ell el desig és clarament finalista i està dirigit, la majoria de
vegades, a aconseguir la penetració.
-
Pel contrari,
els estudis reflecteixen que en les dones existeixen dos tipus de desig:
-
Desig tipus
I: és el desig que es dóna quan s’està iniciant una relació. Es veu a l’altre
persona i es tenen ganes de tenir relacions sexuals amb ella. Aquest és el desig que la persona, amb el pas
del temps, se’n adona que ha disminuït.
-
Desig tipus
II: característic de les dones que porten temps en parella, on aquesta ja no és
una novetat i què, possiblement, no tenen intenció en un moment determinat de
buscar una relació sexual, però pot ser que aparegui el desig si es crea un
espai d’intimitat adequat amb l’altre.
Per prevenir el desig sexual inhibit s’ha
de compartir temps no sexual amb la parella, evitar la rutina i reforçar la
complicitat (reservar temps per parlar, sortir i compartir activitats, crear
situacions noves, sorpreses, ser afectuós amb l’altre...). Al igual que quan
encenem un foc hem d’anar posant llenya perquè no s’apagui, en les relacions de
parella es necessita d’una conquesta permanent per mantenir viva la passió. A
més, cap dels dos membres de la parella, ha de sentir temor a ser afectuós amb
el seu company/a, pensant que aquest gest serà interpretat, per l’altre, com
una invitació a tenir un contacte sexual no desitjat, perquè la falta d’afecte
provocarà crispació, sentiments de no estimació i per tant menys desig.
El tractament del desig inhibit a consulta inclou informació i
educació sobre la sexualitat, teràpia de parella per millorar la comunicació i
afavorir la intimitat entre els membres de la parella, treball en resolució de
conflictes, treball en potenciació dels inductors externs i interns del desig
(fantasies sexuals, utilització de lectures, pel·lícules, visitar espectacles
eròtics...) i la seva associació a sensacions positives, treball en seducció...
així com en la pròpia auto acceptació com a ser sexual i les possibilitats
pròpies de sentir plaer.
Recordar
que les disfuncions sexuals tenen solució, si es porta a terme una teràpia
adequada. Quan abans s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors
seran les possibilitats de tornar a una vida sexual plena i satisfactòria.
M. del Carme Rallo i Casanovas
Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.
carme.psicoterapia@gmail.com
