PSICOTERÀPIA AMB PERSONES HOMOSEXUALS

Fa uns dies vaig assistir a un seminari molt interessant de “Psicoteràpia amb persones homosexuals”, i voldria reflexionar amb vosaltres el per què d’aquesta psicoteràpia.

Des de l’any 1974 l’homosexualitat ha deixat de ser considerada una malaltia i tots acceptem, o hauríem d’acceptar, que es neix homosexual (home o dona) al igual que es neix heterosexual (home o dona)... ningú decideix ser homosexual, no és una opció, la persona homosexual només pot decidir si mostra o no la seva orientació sexual. L’única diferència entre una persona homosexual i una heterosexual és de qui s’enamora cadascuna, la persona homosexual ho farà de persones del seu mateix sexe i la heterosexual de persones de l’altre sexe, però tant home (o tant dona) és un com l’altre. El fet de ser homosexual no qüestiona la virilitat o la feminitat de les persones (el gènere).

Aleshores, per què una psicoteràpia amb persones homosexuals?

Us heu plantejat mai els efectes que pot arribar a produir, en un nen o en un adolescent que està descobrint qui és, el rebuig, les agressions, els càstigs i els insults per part de la pròpia família o d’altres persones pel sol fet de ser homosexual o de mostrar conductes que evidenciïn aquest fet, o les dificultats que representa per un adolescent estar-se qüestionant la pròpia orientació sexual quan els companys estan començant ja amb les parelletes, o les conseqüències produïdes pels comentaris dels companys respecte de les persones homosexuals, o les que es poden haver produït en moltes persones que no han gosat sortir de l’armari per por i que durant anys han viscut una doble vida...

Perquè, desenganyem-nos, tot i l’evolució de la societat i la seva aparença de modernitat i d’acceptació de la diversitat, tots hem pogut comprovar que els comentaris i els comportaments homofòbics segueixen existint, i la conseqüència de la homofòbia en la persona que la rep serà equiparable a un trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT), trastorn que s’origina quan una persona ha estat víctima d’una catàstrofe, d’un abús, d’una violació o d’un maltractament.

És característic de les persones homosexuals amb TEPT presentar una elevada ansietat, reviure la situació traumàtica (en aquest cas els atacs homofòbics), una restricció de la vida afectiva, pensaments irracionals, sentiments de culpa, sensació d’indefensió, estat d’ànim deprimit, victimització... d’aquí la necessitat d’una psicoteràpia amb persones homosexuals per poder gestionar l’ansietat i les emocions, canviar els pensaments distorsionats, treballar l’assertivitat, les pors, la homofòbia interioritzada, aprendre a perdonar, augmentar l’autoestima... i arribar a assumir la pròpia orientació sexual com una faceta més de la persona, però no com l’element definitori de la mateixa.

No és el fet de ser una persona homosexual el que crea la necessitat d’una psicoteràpia amb persones homosexuals, sinó l’homofòbia patida durant anys i les seves conseqüències.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com