DESIG SEXUAL INHIBIT

El desig sexual inhibit és l’absència o disminució, de forma persistent o recurrent, de pensaments o fantasies sexuals i de desitjos d’activitat sexual, en presencia dels adequats inductors externs del desig i tenint en compte el moment del cicle vital de la persona, que provoca malestar en la persona, dificultats en les seves relacions interpersonals, tendència a evitar les relacions sexuals i conflictes permanents amb la parella que afectaran a tots els àmbits de la relació. És la més freqüent de les disfuncions sexuals femenines, afectant a un 36% de les dones.

Les causes d’aquesta disfunció poden ser físiques (trastorns hormonals, infeccions, malalties com la diabetis, part recent, menopausa...), psicològiques (baixa autoestima, ansietat, depressió, cansament, educació molt repressiva, episodis traumàtics com una violació o un abandonament, altres disfuncions sexuals...) o problemes en la relació de parella (manca d’atenció o de comunicació, monotonia, gelosia, infidelitat, desconfiança, problemes de gestió econòmica o de tasques domèstiques, lluites de poder, ressentiments...).

Hi ha diverses variables que influiran en què la persona tingui més o menys desig i que han de ser considerades per poder parlar de desig sexual inhibit com a una situació patològica:

-      En primer lloc cal tenir en compte què la freqüència en la què una persona té ganes de tenir relacions sexuals no és una variable adequada per mesurar la seva capacitat de desitjar.

-      S’ha de valorar si els inductors o estímuls externs que s’estan donant en la relació són els adequats o no per motivar-li el desig.

-      S’ha de tenir en compte què la major quantitat de testosterona (hormona relacionada amb el desig sexual) en l’home, el portarà de forma innata a una recerca de les relacions sexuals. En ell el desig és clarament finalista i està dirigit, la majoria de vegades, a aconseguir la penetració.

-      Pel contrari, els estudis reflecteixen que en les dones existeixen dos tipus de desig:

-      Desig tipus I: és el desig que es dóna quan s’està iniciant una relació. Es veu a l’altre persona i es tenen ganes de tenir relacions sexuals amb ella.  Aquest és el desig que la persona, amb el pas del temps, se’n adona que ha disminuït.

-      Desig tipus II: característic de les dones que porten temps en parella, on aquesta ja no és una novetat i què, possiblement, no tenen intenció en un moment determinat de buscar una relació sexual, però pot ser que aparegui el desig si es crea un espai d’intimitat adequat amb l’altre.

Per prevenir el desig sexual inhibit s’ha de compartir temps no sexual amb la parella, evitar la rutina i reforçar la complicitat (reservar temps per parlar, sortir i compartir activitats, crear situacions noves, sorpreses, ser afectuós amb l’altre...). Al igual que quan encenem un foc hem d’anar posant llenya perquè no s’apagui, en les relacions de parella es necessita d’una conquesta permanent per mantenir viva la passió. A més, cap dels dos membres de la parella, ha de sentir temor a ser afectuós amb el seu company/a, pensant que aquest gest serà interpretat, per l’altre, com una invitació a tenir un contacte sexual no desitjat, perquè la falta d’afecte provocarà crispació, sentiments de no estimació i per tant menys desig.

El tractament del desig inhibit a consulta inclou informació i educació sobre la sexualitat, teràpia de parella per millorar la comunicació i afavorir la intimitat entre els membres de la parella, treball en resolució de conflictes, treball en potenciació dels inductors externs i interns del desig (fantasies sexuals, utilització de lectures, pel·lícules, visitar espectacles eròtics...) i la seva associació a sensacions positives, treball en seducció... així com en la pròpia auto acceptació com a ser sexual i les possibilitats pròpies de sentir plaer.

Recordar que les disfuncions sexuals tenen solució, si es porta a terme una teràpia adequada. Quan abans s’accepti el problema i s’actuï sobre el mateix, majors seran les possibilitats de tornar a una vida sexual plena i satisfactòria. 

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com