LA TERÀPIA DE PARELLA

La vida en parella no és un camí fàcil, tot el contrari, és un camí ple d’esforços,  entrebancs, moments especials, obstacles, vivències de molt diversa índole... Moltes persones pensen que un cop han conquistat a la seva parella ja està tota la feina feta, però... quin error!, cap dels membres de la parella es pot relaxar en aquest aspecte. Tot el que s’avanci o es retrocedeixi en una parella dependrà dels seus dos membres i de com gestionin, tots dos, totes les situacions que la vida els hi posi pel davant.

La dificultat principal en una parella és com es compaginen les dos individualitats que la formen. Cada membre de la parella té el seu bagatge, és a dir, les seves creences, els seus valors, la seva forma de fer i afrontar les coses... i el que és més important, les seves expectatives de com serà la seva parella. De vegades costa entendre que l’altre no pensi de la mateixa forma que un ho fa, que no comparteixi els mateixos gustos, que la  parella no sigui allò que s’esperava... i s’entra en un cercle de desencant, monotonia, discussions... deixant d’esforçar-se per la relació, perdent la il·lusió i donant-se problemes com:

·      Dificultats de comunicació, problemes de convivència, discussions excessives.

·      Monotonia, distanciament, gelosia, dependència emocional, infidelitat, ruptures.

·      Dificultats en la relació sexual: manca de desig, disfunció erèctil, ejaculació precoç...

·      Dificultats amb les famílies extenses.

·      Dificultats d’adaptació als diferents moments del cicle vital: naixement dels fills, criança dels fills, síndrome del niu buit, cura dels avis...

·      Crisis vitals individuals que afectin a la relació.

Quan les dificultats o diferencies comencen a sorgir, les parelles poden afrontar-les i resoldre-les per si mateixes, però hi ha parelles que no podran fer-ho totes soles i requeriran de l’ajut d’un professional. En aquests casos es adequada la teràpia de parella.

La teràpia de parella anirà encaminada a

·      augmentar la comunicació entre els membres de la parella, replantejant la seva interacció, per tal de recuperar la seva relació si ambdós membres així ho desitgen.

·      aconseguir una ruptura el menys dolorosa i conflictiva possible en el cas de que la parella així ho decideixi, de forma parlada i consensuada.

En ambdós casos la seva efectivitat dependrà de què hi hagi voluntat, motivació i ganes de treballar per part dels dos membres de la parella.

La presencia dels dos membres de la parella és recomanable en totes les sessions de la teràpia, excepte en algunes sessions molt concretes que s’aniran concretant en cada cas, donat que és la parella, com a conjunt, qui pateix la dificultat. La duració de la teràpia dependrà de les dificultats de cada parella, dels objectius que aquesta es plantegi i de la seva evolució. A les sessions es treballaran els punts conflictius de la relació, les mancances en la comunicació, es trencaran els mites associats a la parella, es buscaran acords... i es pactaran tasques a dur a terme per la parella entre les sessions per potenciar la feina feta a les mateixes.  No és una feina senzilla i en molts casos pot comportat dolor, però la teràpia de parella ha demostrat la seva eficàcia en un percentatge molt elevat de parelles.

M. del Carme Rallo i Casanovas

carme.psicoterapia@gmail.com

PROPÒSITS PEL NOU ANY

Acabem d’encetar un nou any i com cada cop que això succeeix tothom es proposa  portar a terme un bon nombre d’accions o activitats, de bons propòsits. Molts penseu en deixar de fumar i fins i tot alguns ja teniu data per a fer-ho, d’altres us proposeu fer exercici per estar “més sans” o per perdre aquells quilets que heu agafat per Nadal, i fins i tot alguns us apunteu al gimnàs o penseu en començar alguna dieta, d’altres voleu aprendre anglès i us inscriviu en alguna acadèmia... propòsits que potser us feu per enèsima vegada, que es compliran o no, però que cada cap any formen part de la vostre llista de bons propòsits... però qui de vosaltres es fa propòsits per millorar la seva relació de parella o la seva sexualitat?

Us animo a què ho feu, a què centreu la vostre atenció en la vostra parella i en la vostra sexualitat. Us animo a què penseu què és allò de la vostra relació que us ha agradat i què voleu mantenir, què és allò que voleu millorar o potenciar perquè no us ha acabat de fer el pes. Penseu també, què és allò que voldríeu canviar o allò que no voleu que torni a succeir. Si teniu parella, compartiu tot això amb la vostra parella i parleu-ne, comenteu què ha estat per vosaltres positiu aquest darrer any, és molt important fer-ho per mantenir el foc viu en la parella,  perquè habitualment es tendeix només a dir les coses negatives.

Ja sigui sols o en parella feu un llistat de totes aquestes coses, ordeneu-les per prioritats i tot seguit, penseu com aconseguir aquests propòsits. Què podeu fer, què heu de canviar, com actuar, com respondre, de quina forma dir les coses, com rebre els que ens dóna l’altre, com respondre, en quin moment, quan no toca, quan ser o no espontanis, quan callar, quan ser o no impulsius, quan parlar... en definitiva, què heu de fer per aconseguir allò que voleu?

Us proposo que afegiu aquest nou propòsit de millorar la vostra relació de parella i la vostra sexualitat a tots aquells propòsits que ja heu fet per aquest any que acabem de començar i recordeu que quan hi ha problemes de parella o sexuals, que no es poden resoldre per un mateix, es adequat adreçar-se a un professional especialitzat que orientarà en aquesta procés.

Bon any 2015!

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

BONES FESTES

ELS BENEFICIS DE L’AUTOESTIMULACIÓ

La autoestimulació o masturbació és considera una pràctica normal i beneficiosa per la salut de la persona perquè:

• Incrementa la capacitat d’explorar i aprendre del propi erotisme.
• Permet a la persona conèixer la seva resposta sexual, saber què li agrada, què no, com i quan, experimentant plaer i gaudint de la pròpia excitació.
• És una via de creixement i coneixement personal: té efectes positius en el desenvolupament físic, psicosexual, cognitiu, emocional, amorós i social de la persona.
• Augmenta el desig, la capacitat de tenir orgasmes i afavoreix les fantasies sexuals.
• Permet alliberar tensions sexuals, fisiològiques i psicològiques produint una sensació de benestar i millorant la son.
• Enforteix la musculatura pelviana i augmenta l’ irrigació sanguínia de la vagina i el penis, el que comportarà una millor lubricació en les dones i un millor funcionament dels reflexes d’erecció i ejaculació en els homes.
• Disminueix  la tensió i els dolors de la menstruació perquè l’orgasme descongestiona la zona pelviana.
• Millora el funcionament del sistema immune en els homes i construeix una resistència contra la infecció de la pròstata.
• És un bon exercici físic al requerir de moviments i esforç físic.
• En l’adolescència permet un aprenentatge de la resposta sexual menys ansiós i menys frustrador que si aquest aprenentatge es fa amb un altre persona i permet expressar el desig a través de la fantasia molt abans de tenir relacions reals.
• Potencia el retard ejaculatori en l’home o ajuda a afavorir-lo.
• Permet aprendre a donar respostes sexuals sense la pressió i l’ansietat que suposa el tenir al davant una parella. El context amb la parella és molt més demandant.
• Evita les demandes exigents, la insatisfacció i la discrepància en quant a la freqüència de les relacions sexuals en la parella. En la majoria de parelles la freqüència en la que els seus membres desitgen tenir relacions, no coincideix. Aquest fet pot comportar greus problemes perquè o bé un dels membres accedirà a tenir relacions no desitjades o bé l’altre membre es sentirà insatisfet.  Això no succeeix en les parelles que tenen integrada la masturbació com una pràctica més dins del seu repertori. Però els dos membres de la parella han de tenir clar que la pràctica masturbatoria no significa una traïció cap a l’altre, ni una pèrdua d’afecte o de desig.
• Practicada en parella augmenta la qualitat de les relacions de parella afavorint el coneixement del cos de l’altre i d’allò que li agrada o no. Al mateix temps augmenta la complicitat entre els membres de la parella i permet arribar a l’orgasme sense necessitat de penetració.
• En teràpia sexual s’utilitza com a mesura terapèutica per les persones que presenten disfuncions sexuals com l’ejaculació precoç o l’anorgasmia, entre d’altres.

Remarcar que, com qualsevol altre pràctica sexual, l’autoestimulació incrementa el desig de tenir sexe i què quan més es practica, més ganes i més desig es té.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga, Teràpia Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

L’AUTOESTIMULACIÓ

L’autoestimulació o masturbació és una conducta sexual molt freqüent en homes i dones que es defineix com “tota forma d’auto plaer sexual obtingut mitjançant qualsevol tipus d’estimulació física directa” (Masters, Johnson y Kolodny, 1982). Aquesta conducta no és exclusiva de l’esser humà i molts altres mamífers com dofins, primats, gossos, gats... la posen en pràctica. La finalitat d’aquesta conducta és l’obtenció de plaer sexual amb independència de si s’arriba o no a l’orgasme, tot i que la majoria de vegades aquest és l’objectiu.

Al llarg dels segles moltes cultures i especialment la religió cristiana, han considerat que la masturbació era perjudicial i amoral i per evitar la seva pràctica s’ha recorregut a la por respecte les possibles conseqüències de la mateixa arribant a dir que podia causar impotència, malalties mentals, esterilitat, homosexualitat, epilèpsia, caiguda del cabell i de les dents, ceguera.... Aquests antecedents han portat a l’existència de creences errònies o mites, encara molt vigents en la nostre societat, que afirmen que la masturbació:

• Causa tot tipus de malalties.
• Té un efecte negatiu sobre la resposta sexual de la persona adulta.
• És típica de la immaduresa, de la infantesa, de la solteria... per tant el desig de masturbar-se ha de desaparèixer quan es forma una parella.
• És una substitució del coit.
• Els orgasmes amb la masturbació són inferiors als de la pràctica coital.
• Sols es masturba la gent solitària, aïllada o inadequada.
• La masturbació és una pràctica per fer sol, no per compartir.
• Els homes es masturben, però les dones no senten desig de fer-ho o no ho necessiten i les que es masturben són vicioses o estan malaltes. 

Avui en dia els estudis demostren que la masturbació és la pràctica sexual més utilitzada i es considerada una pràctica normal i beneficiosa per la salut de la persona a qualsevol edat, assenyalant que els nois comencen a masturbar-se cap als 13 i les noies cap als 15 anys,  que el percentatge d’homes que es masturba és d’un 90% enfront un 60% de dones i que la freqüència és més alta en els homes, quasi el doble que les dones.

Pel que fa a les formes de masturbació les dones solen tenir més imaginació que els homes i utilitzen gran varietat de tècniques. Els homes són més homogenis i presenten poques variacions respecte de la tècnica utilitzada. Amb tot no existeix una forma única, ni correcta, ni una freqüència recomanable, ni és una pràctica obligada per a tothom.

Cada persona ha de descobrir què és el que li agrada, què no li agrada, com, quan i de quina forma.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com