PHILIA / INTIMITAT

L'amor pasional de l’Eros (veure post del 18-04-16) donarà pas a un espai d’intimitat o Philia, en la parella, que afavorirà el coneixement, la comprensió, la convivència, la confiança, la seguretat i el negociar projectes de vida conjunts. La Philia no exclou a l’Eros, però el torna més seré. Tots dos, però, seran necessaris per arribar a un vincle estable.

La Philia és l’amor amistós i empàtic, un sentiment de proximitat (sentir-se acompanyat), un vincle especial d’unió afectiva que es crea quan una parella comparteix els seus sentiments i pensaments més íntims. És un amor que comparteix ideals i valors. És confiar un amb l’altre i saber que tots dos tenen els mateixos interessos i objectius en la relació. En la Philia es desitja el benestar de l’altre, donant pas a un vincle afectiu on predomina el reconeixement i l’acceptació de l’altre, la complicitat, el respecte, l’interès per allò que fa i/o li agrada, la comunicació i el recolzament mutu. És la capacitat d’emocionar-se per les mateixes coses i el desig d’emocionar-se junts. La Philia implica compartir activitats, manifestar sentiments positius i conductes afectuoses envers l’altre. És un procés psicològic continu de recepció i d’entrega amb la persona que s’estima. Consisteix en la recerca de la felicitat dels dos membres de la parella de forma conjunta però sense oblidar que hi ha d’haver un equilibri entre la intimitat de la relació i l’autonomia personal de cada membre.

Mentre l’Eros decau i reneix al llarg dels anys, la Philia anirà creixent com a conseqüència de la convivència  i de l’augment de la reciprocitat entre els membres de la parella, de les emocions compartides i d’uns objectius i aficions comuns. El pas d’Eros a Philia, per moltes parelles, és un moment de crisis que pot desencadenar una  ruptura. La falta de Philia, o la dificultat per generar-la, desencadena en la parella malestar, decepció, lluites internes de poder, etcètera... convertint-se en una de les carències que dóna lloc molt freqüentment a la sol·licitud de teràpia de parella per falta de comunicació, avorriment, falta d’enteniment, de objectius comuns... o, fins i tot, problemes d’ansietat en molts casos.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

L’ESTIU, ÈPOCA DE CRISIS PER A MOLTES PARELLES

L’estiu és l’època de l’any per relaxar-se, per gaudir de l’oci i per compartir temps amb la parella. Però per a moltes parelles l’estiu es torna negatiu i s’agreugen els conflictes existents entre els membres de la mateixa. Els experts assenyalen que a la tornada de vacances s’incrementen el nombre de divorcis i de parelles que busquen ajut terapèutic.

El motiu principal d’aquest increment és que les parelles conviuen a l’estiu moltes més hores que durant els mesos de treball, posant a prova la seva capacitat de comunicació i de resoldre conflictes. Els canvis d’horaris, l’augment d’hores de convivència junts, amb els fills o amb altres familiars, la tensió dels viatges, l’economia, les expectatives posades en les vacances que no sempre s’acompleixen o que poden no coincidir amb les expectatives de la parella... poden acabar sent font de baralles i discussions, augmentant la tensió i fent que els conflictes que puguin haver en la parella es facin més evidents i intensos.

Normalment en les parelles que es comuniquen, que comparteixen activitats i espais durant tot l’any, però alhora tenen activitats i espais propis, que negocien, que parlen, que discuteixen arribant a acords.... l’augment de temps en parella els serà beneficiós perquè podran seguir amb la mateixa dinàmica de la resta de l’any i gaudir de l’augment de les hores compartides amb l’altre que suposa l’estiu. Per contra si normalment la parella ja no s’entén, si es baralla contínuament, si no es comparteixen activitats, ni aficions... en arribar les vacances la mala relació es potenciarà més. 

Un altre motiu és que algunes parelles en conflicte, abans de divorciar-se, decideixen donar-se una darrera oportunitat. L’època escollida per a fer-ho sol ser l’estiu perquè es pensa que al estar més temps junts es podrà parlar, arreglar conflictes  i reflexionar sobre el futur de la relació. Durant les vacances la parella pot descobrir que encara s’estima i resoldre els seus conflictes o, pel contrari, l’augment de les hores compartides pot aguditzar els mateixos i la parella se’n adonarà que la relació ja no es pot salvar.

Per gaudir de l’estiu i que aquest sigui beneficiós per la parella, els membres de la mateixa han de comunicar-se i consensuar què volen fer durant l’estiu. Han d’organitzar activitats junts, però també mantenir espais propis. Alhora han de buscar espais i moments per estar sols, com a parella. No poden oblidar que a més de ser pares, germans, fills... són parella i necessiten fer activitats sols, sense tenir la sensació de deixar als fills o resta de família de costat. El gaudir del temps de parella influirà positivament en la resta de relacions. La parella ha de trobar un equilibri que deixi en els dos membres la sensació d’haver gaudit de l’estiu i de les vacances.

Per tant, ja sabeu: comunicació, consens i buscar moments per estar sols. Bones vacances a tots!!!!

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

L'ORGASME FEMENÍ

L’orgasme femení ha estat oblidat durant segles perquè no era un element necessari per la procreació de l’especie. Per contra, l’orgasme masculí s’ha considerat indispensable perquè ha estat associat a l’ejaculació, tot i que orgasme i ejaculació en l'home no tenen perquè donar-se en el mateix moment. El cert és què el cos femení està preparat i disposat per tenir orgasmes. Hi ha diverses teories que intenten donar una explicació a l’orgasme femení, com les que postulen què el plaer femení afavoreix l’aparellament, la cura de la descendència o la fidelitat a la parella perquè la satisfacció que produeix, convida a repetir.  O les que parlen de què la funció de l’orgasme femení consisteix en retenir l’esperma en l’interior de la vagina per afavorir la concepció. En podem trobar moltes més, però el per què de l’orgasme femení segueix essent avui en dia una incògnita.

Fins fa poc es parlava de dos tipus d’orgasme femení, el vaginal i el clitorià. Les investigacions actuals parlen d’un sols tipus d’orgasme com a culminació de l’excitació sexual i evidencien que no és una qüestió sols física, sinó que també hi intervé el cervell com a òrgan responsable del plaer. Un altre qüestió és la via per la qual s’arriba a aquest orgasme, que pot ser l’estimulació del clítoris, la penetració, l’estimulació dels mugrons... per tant hi ha un sols tipus d’orgasme femení i diferents vies per arribar-hi.

Hi ha algunes dades que cal tenir en compte:

• Sols un 25% de les dones experimenten un orgasme en totes i cada una de les seves relacions sexuals.
• Un 70-80% de les dones no tenen orgasmes durant la penetració si no hi ha una estimulació directa o indirecta del clítoris, al mateix temps.  Destacar què el clítoris és un òrgan amb infinitat de terminacions nervioses, més de 8.000, que no té cap altre funció que donar plaer, mentre que la vagina sols és sensible en el seu terç més extern, no té terminacions nervioses en el seu interior i la seva funció és reproductiva.
• Per arribar a l’orgasme ha de donar-se un elevat nivell d’excitació mental i/o física.
• L'orgasme femení no es dóna de la amteixa manera, ni en la mateixa intensitat  en totes les dones, ni en una mateixa dona en diferents ocasions. Les dones poden tenir orgasmes explosius (5%), sostinguts (5%), ser multiorgasmiques (50%) o no arribar a tenir orgasme (40%). 
• Hi ha moltes dones que senten desig i excitació sexual, però no arriben a l’orgasme o no el saben reconèixer. L’educació rebuda i el desconeixement del propi cos i sexualitat en poden ser les causes.
• El percentatge de dones que arriben a l’orgasme augmenta amb l’edat, perquè la dona es coneix més i sap allò que la satisfà.
• Després dels 50 la intensitat dels orgasmes disminueix, però no desapareix la capacitat de tenir-ne. 
• Durant l’orgasme s’alliberen endorfines que són analgèsics naturals del propi cos, per això es diu que tenir relacions durant la menstruació alleugereix els dolors menstruals. També augmenta l’oxitocina, l’anomenada hormona de l’amor, que promou l’estat de relaxació i satisfacció posterior a l’orgasme.

No hi ha patrons, cada dona és com és i ha de gaudir del que té. Cada dona ha d’esbrinar que és el que la satisfà, conèixer el seu cos, les seves zones erògenes i aprendre a donar-se plaer i així, si vol, poder comunicar-ho a la seva parella. En una paraula, cada dona ha de responsabilitzar-se de la seva sexualitat i del seu plaer. 

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga, Terapeuta Individual, Sexual i de Parella.

carme.psicoterapia@gmail.com

SER RESPONSABLE DE LA PRÒPIA SEXUALITAT

Per poder gaudir de la sexualitat és primordial que cada persona, home o dona, conegui el seu cos, que descobreixi quines són les seves zones més erògenes, que investigui com respon cada racó de seu cos a les carícies, als petons, a una suau pressió... què és allò que desperta les seves sensacions, el seu desig, la seva excitació, què li produeix més plaer. En definitiva, què és allò que li agrada i allò que no.

Si una persona desconeix com és el seu cos i com respon aquest quan està sent estimulat, no podrà transmetre mai a la seva parella que és allò que li agrada o què és allò que no li agrada, i per tant la seva parella no ho podrà saber. La comunicació amb l’altre membre de la parella és fonamental pel que fa a la sexualitat, perquè aquest no és un endeví, no te una bola de vidre, ni ha nascut amb un manual a sota el braç. El mite de què els homes sempre saben el que han de fer és totalment fals. Els homes igual que les dones han de descobrir el seu cos i el de la seva parella i, insisteixo, la comunicació és bàsica, així com el coneixement previ del propi cos.

Puntualitzar que cada persona és un món i no tothom s’excita de la mateixa manera, ni a tothom li agraden les mateixes coses. Allò que agrada o dóna plaer a una persona no ha de ser, necessariament, el que doni plaer a un altre. Els membres de la parella ha de ser capaços de dir-se un a l’altre què volen, com, quan... quanta més comunicació hi hagi, entre els dos, més satisfactòria serà la seva relació.

Per descobrir-te a tu mateix, busca un espai on relaxar-te, posa música suau de fons, acomoda’t, tanca els ulls, pensa en una imatge que et relaxi, escolta la música i comença a recorre el teu cos, cada racó per petit que sigui, amb les mans o amb la imaginació i... escolta’t, donat permís per sentir i ves prenent nota de les teves zones més erògenes, després pots compartir-les amb la teva parella. També podeu realitzar l’exercici els dos junts, primer un recorre el cos de l’altre i després a l’inrevés, el que és acariciat es concentrarà amb les seves sensacions i pot anar dient al seu company que és allò que li agrada o i allò que no, l’altre estarà molt atent a la resposta de la parella quan vagi recorrent el seu cos. En ambdós casos sense presa, tranquil·lament, observant-vos, escoltant-vos, sentint-vos... es tracta de descobrir-vos un a l’altre. En parella podeu fer un pas més enllà i recorre el cos de l’altre amb petons, carícies, masturbar-se mútuament o practicar sexe oral amb l’objectiu de centrar-vos en les vostres sensacions i anar descobrint que és allò que us satisfà sexualment.

I recorda, si no et coneixes a tu mateix / mateixa difícilment podràs gaudir de la teva sexualitat. Tu decideixes si vols ser responsable de la teva sexualitat o no.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

EROS / PASSIÓ: desig intens d’estar amb l’altre persona

La teoria triangular de l’amor del psicòleg R. Sternberg  parla de tres components pel que fa a l’amor: eros, philia i àgape. Avui veurem el primer d’aquests components.

EROS o PASSIÓ és l’activació neurofisiològica i/o emocional que porta a l’enamorament, a l’atracció física i a la interacció sexual. Creix ràpidament en resposta als estímuls que desencadenen l’atracció, l’activació i l’excitació, arribant a un nivell màxim, per després anar cedint poc a poc. La seva duració, entre tres mesos i dos anys, va lligada al procés catabòlic que acompanya a aquesta activació. Quan una persona s’enamora es desencadenen en ella una sèrie de sentiments, sensacions, actituds i emocions (perdre la gana, la son, estar a la lluna...) que són producte de l’augment d’unes substàncies químiques del cervell, anomenades neurotransmissors, que són les responsables de la comunicació entre les cèl·lules cerebrals. Aquestes substàncies són similars en la seva composició a les amfetamines, produint efectes similars com eufòria, atordiment,  excitació, felicitat... Per desgràcia el nostre cos desenvolupa una tolerància a aquestes substàncies, com ho faria amb les amfetamines, i és incapaç de mantenir una demanda cada cop més elevada de les mateixes per poder seguir produint aquests efectes. És per això que aquestes sensacions, sentiments, actituds i emocions de l’inici d’una relació disminueixen amb el temps, donant explicació així a la fugacitat de l’amor romàntic  i de la passió. Dóna força a aquesta explicació de la similitud del funcionament de l’amor romàntic amb el consum d’amfetamines el fet què la ansietat, la desesperació i el dolor que segueixen a una ruptura amorosa  són similars als que experimenta un addicte a les amfetamines durant l’abstinència de les mateixes.

En EROS es dóna:

• una idealització de l’altre i de la relació, només es veu allò positiu de l’altre, no hi ha defectes, tot és perfecte i meravellós... l’amor ens portarà a la felicitat.
• una projecció narcisista: la persona està centrada en si mateixa, es dóna per absorbir a l’altre. Hi ha una percepció d’una carència en si mateixa quan descobreix una riquesa en l’altre, que es vist com un objecte de desig.
• una relació possessiva, l’altre és meu (experiència fusional).

EROS es dóna en els inicis de la relació amorosa, però no és exclusiu d’aquest moment, podent donar-se en qualsevol altre moment.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga, Terapeuta Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com