BONES FESTES

ELS BENEFICIS DE L’AUTOESTIMULACIÓ

La autoestimulació o masturbació és considera una pràctica normal i beneficiosa per la salut de la persona perquè:

• Incrementa la capacitat d’explorar i aprendre del propi erotisme.
• Permet a la persona conèixer la seva resposta sexual, saber què li agrada, què no, com i quan, experimentant plaer i gaudint de la pròpia excitació.
• És una via de creixement i coneixement personal: té efectes positius en el desenvolupament físic, psicosexual, cognitiu, emocional, amorós i social de la persona.
• Augmenta el desig, la capacitat de tenir orgasmes i afavoreix les fantasies sexuals.
• Permet alliberar tensions sexuals, fisiològiques i psicològiques produint una sensació de benestar i millorant la son.
• Enforteix la musculatura pelviana i augmenta l’ irrigació sanguínia de la vagina i el penis, el que comportarà una millor lubricació en les dones i un millor funcionament dels reflexes d’erecció i ejaculació en els homes.
• Disminueix  la tensió i els dolors de la menstruació perquè l’orgasme descongestiona la zona pelviana.
• Millora el funcionament del sistema immune en els homes i construeix una resistència contra la infecció de la pròstata.
• És un bon exercici físic al requerir de moviments i esforç físic.
• En l’adolescència permet un aprenentatge de la resposta sexual menys ansiós i menys frustrador que si aquest aprenentatge es fa amb un altre persona i permet expressar el desig a través de la fantasia molt abans de tenir relacions reals.
• Potencia el retard ejaculatori en l’home o ajuda a afavorir-lo.
• Permet aprendre a donar respostes sexuals sense la pressió i l’ansietat que suposa el tenir al davant una parella. El context amb la parella és molt més demandant.
• Evita les demandes exigents, la insatisfacció i la discrepància en quant a la freqüència de les relacions sexuals en la parella. En la majoria de parelles la freqüència en la que els seus membres desitgen tenir relacions, no coincideix. Aquest fet pot comportar greus problemes perquè o bé un dels membres accedirà a tenir relacions no desitjades o bé l’altre membre es sentirà insatisfet.  Això no succeeix en les parelles que tenen integrada la masturbació com una pràctica més dins del seu repertori. Però els dos membres de la parella han de tenir clar que la pràctica masturbatoria no significa una traïció cap a l’altre, ni una pèrdua d’afecte o de desig.
• Practicada en parella augmenta la qualitat de les relacions de parella afavorint el coneixement del cos de l’altre i d’allò que li agrada o no. Al mateix temps augmenta la complicitat entre els membres de la parella i permet arribar a l’orgasme sense necessitat de penetració.
• En teràpia sexual s’utilitza com a mesura terapèutica per les persones que presenten disfuncions sexuals com l’ejaculació precoç o l’anorgasmia, entre d’altres.

Remarcar que, com qualsevol altre pràctica sexual, l’autoestimulació incrementa el desig de tenir sexe i què quan més es practica, més ganes i més desig es té.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga, Teràpia Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

L’AUTOESTIMULACIÓ

L’autoestimulació o masturbació és una conducta sexual molt freqüent en homes i dones que es defineix com “tota forma d’auto plaer sexual obtingut mitjançant qualsevol tipus d’estimulació física directa” (Masters, Johnson y Kolodny, 1982). Aquesta conducta no és exclusiva de l’esser humà i molts altres mamífers com dofins, primats, gossos, gats... la posen en pràctica. La finalitat d’aquesta conducta és l’obtenció de plaer sexual amb independència de si s’arriba o no a l’orgasme, tot i que la majoria de vegades aquest és l’objectiu.

Al llarg dels segles moltes cultures i especialment la religió cristiana, han considerat que la masturbació era perjudicial i amoral i per evitar la seva pràctica s’ha recorregut a la por respecte les possibles conseqüències de la mateixa arribant a dir que podia causar impotència, malalties mentals, esterilitat, homosexualitat, epilèpsia, caiguda del cabell i de les dents, ceguera.... Aquests antecedents han portat a l’existència de creences errònies o mites, encara molt vigents en la nostre societat, que afirmen que la masturbació:

• Causa tot tipus de malalties.
• Té un efecte negatiu sobre la resposta sexual de la persona adulta.
• És típica de la immaduresa, de la infantesa, de la solteria... per tant el desig de masturbar-se ha de desaparèixer quan es forma una parella.
• És una substitució del coit.
• Els orgasmes amb la masturbació són inferiors als de la pràctica coital.
• Sols es masturba la gent solitària, aïllada o inadequada.
• La masturbació és una pràctica per fer sol, no per compartir.
• Els homes es masturben, però les dones no senten desig de fer-ho o no ho necessiten i les que es masturben són vicioses o estan malaltes. 

Avui en dia els estudis demostren que la masturbació és la pràctica sexual més utilitzada i es considerada una pràctica normal i beneficiosa per la salut de la persona a qualsevol edat, assenyalant que els nois comencen a masturbar-se cap als 13 i les noies cap als 15 anys,  que el percentatge d’homes que es masturba és d’un 90% enfront un 60% de dones i que la freqüència és més alta en els homes, quasi el doble que les dones.

Pel que fa a les formes de masturbació les dones solen tenir més imaginació que els homes i utilitzen gran varietat de tècniques. Els homes són més homogenis i presenten poques variacions respecte de la tècnica utilitzada. Amb tot no existeix una forma única, ni correcta, ni una freqüència recomanable, ni és una pràctica obligada per a tothom.

Cada persona ha de descobrir què és el que li agrada, què no li agrada, com, quan i de quina forma.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Terapeuta Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com

LA RESPOSTA SEXUAL HUMANA

S’anomena resposta sexual a aquells canvis anatòmics i fisiològics que es donen en un individu com a resposta a una estimulació sexual efectiva. La resposta sexual humana segueix una seqüència de respostes fisiològiques (genitals o extragenitals) i emocionals (cada persona les viu en funció de les seves experiències, vivències i aprenentatges) que es donen en quasi totes les persones, solen ser predicibles i requereixen d’inductors de sensacions i sentiments sexuals (olor, tacte, oïda, gust, fantasies...).

-      Ellis (1906) va fer la primera descripció del que era la resposta sexual proposant l’existència de dues fases a les que va anomenar tumescència referint-se a l’acumulació de l’energia sexual i detumescència referint-se a la alliberació de la mateixa.

-      Reich (1912) afegeix dues fases, el control voluntari de l’excitació i les contraccions involuntàries pròpies de l’orgasme.

-      Masters i Jonhson (1966) van descriure quatre patrons en la resposta sexual d’homes i dones, dividint-la en:

-      Fase d’excitació: conjunt de reaccions vasocongestives de l’àrea genital, miotonia (tensió muscular creixent que es dóna a tot el cos), augment del ritme cardíac i augment de la pressió sanguínia  com a resultat de l’estimulació sexual. La resposta final serà la lubricació vaginal en les dones i l’erecció en els homes.

-      Fase estacionaria: és una fase de transició que consolida l’excitació. El ritme cardíac i la pressió sanguínia segueixen augmentant, la respiració s’accelera i la irrigació sanguínia i la coloració dels genitals es fan més evidents. Poden donar-se contraccions involuntàries de la cara, coll o peus per la tensió muscular.

-      Fase d’orgasme:  És la fase més breu de la resposta sexual i consisteix en una sèrie de contraccions musculars involuntaries de caràcter subjectiu. És el punt màxim de pressió sanguínia, ritme cardíac i respiració. La  resposta final serà una experiència de plaer i l’alliberació de tensió muscular.

-      Fase de resolució: disminució de les respostes fisiològiques pròpies del sexe i retorn a l’estat de no excitació, procés que pot donar-se de forma molt lenta. La resposta final serà una experiència de relaxació i repòs.

-  Kaplan (1979) va afegir al model anterior el desig com a primera fase i va eliminar la fase estacionaria.

-      Scnarch (1991) va assenyalar que el desig estaria present en totes les altres fases.

-      Carrobles i Sanz (1991) van incloure la valoració de la resposta sexual al final de totes les fases. Aquesta valoració té a veure amb la satisfacció o no de l’experiència sexual.

-     Wipple y McGreer (1997) van apuntar que la dona pot experimentar excitació sexual, orgasme i satisfacció sense desig sexual o experimentar desig, excitació i satisfacció sense orgasme.

-      Basson (2000) parla de dos models de sexualitat o de dos tipus de desig:

-      un model tradicional lineal pels homes i aquelles dones enamorades des de fa poc temps en el qual el desig és previ a l’excitació.

-       un segon model circular per dones, amb parella des de fa més de temps, que comencen les relacions sense que existeixi desig i que s’activen després d’un procés d’intimitat i on el desig seria posterior a l’excitació.

Tot i que molts autors destaquen les semblances entre la resposta sexual dels homes i la de les dones,  hi ha certes diferències. Algunes de les més significatives són:

-      El temps mitjà requerit per un home per arribar a l’orgasme des de l’inici de l’excitació és de 1 a 3 minuts,  mentre que en una dona és de 15 a 20 minuts.

-      La fase estacionaria 
sol ser més curta en l’home.

-   Passada la fase d’orgasme l’home entra en un periode refractari en el qual no hi ha possibilitat d’excitació mentre que en la dona aquest periode no existeix, donant-se la possibilitat de tenir més d’un orgasme.

Resposta sexual en la dona

Resposta sexual en l'home

                                        

FANTASIES SEXUALS

Les fantasies sexuals són representacions mentals dels desitjos conscients i inconscients, que es donen de forma voluntària o involuntària en la imaginació. Apareixen en la pubertat i acompanyaran a la persona fins a la fi de la seva vida, en ambdós sexes per igual. Durant molt de temps han estat envoltades de mites i considerades tabú. Encara avui, hi ha persones que senten vergonya per tenir fantasies sexuals, creient que estan enganyat a les seves parelles o que són uns depravats quan fantasiegen amb temes socialment no acceptats. Que lluny de la realitat, hi ha que erotitzar la ment perquè treballar la imaginació és el millor afrodisíac que existeix.  

Alguns dels mites més freqüents i que encara estan molt arrelats a la societat respecte de les fantasies sexuals són:

-      “Les fantasies sexuals són un desig potencial de la persona”. La realitat es què el tenir fantasies sexuals no equival a voler-les dur a la pràctica. Molts cops les fantasies són contraries a les creences o als valors de la persona que les imagina i pot desagradar i fins i tot atemorir el que es facin realitat. De vegades la persona s’excita només imaginant o pensant en una fantasia i el portar-la o no a la pràctica serà una opció personal.

-      “Les persones que gaudeixen d’una bona sexualitat no tenen fantasies sexuals” i  “Tenir fantasies durant les relacions sexuals equival a no estimar a la parella”. Tot el contrari, les fantasies sexuals són un símptoma de bona salut sexual i les parelles que tenen una sexualitat plena i satisfactòria solen tenir un nivell alt de fantasies.

Les fantasies sexuals són eines per potenciar i enriquir la sexualitat perquè:

-    Afavoreixen la comunicació, la creativitat, la confiança, la complicitat i el joc entre la parella. Així com el propi coneixement sexual i el de les sensacions que produeix la pràctica sexual.

-    Faciliten el funcionament sexual perquè disminueixen l’ansietat i augmenten l’erotisme, la sensualitat, l’excitació, el desig i el plaer sexual.

-    Trenquen la rutina, eviten l’avorriment i afavoreixen una sexualitat menys coitocentriste donant lloc a pràctiques sexuals diferents del coit. Innovar i crear situacions noves augmenta el desig sexual.

-     Permeten l’assaig mental de noves experiències sexuals.

-     Són segures perquè són privades (estan en la ment de la persona) i imaginades.

-     Poden ser l’expressió de desitjos prohibits o d’expectatives de canvi de rol de gènere, no hi ha límit, cada persona hi posa el que vol, res està prohibit.

Tot i que les fantasies d’homes i dones casa cop s’assemblen més, es poden veure certes diferències, així les més comunes entre els homes tenen a veure amb la novetat i la potència del seu membre, en tenir sexe amb dos o més dones alhora, en tenir relacions en un lloc públic mentre s’és observat, en tenir relacions amb una ex, i amb pràctiques sadomasoquistes, ja sigui de dominància o submissió. En les dones, majoritàriament, estan relacionades en la transgressió, en dominar o ser dominades, en tenir sexe salvatge amb un desconegut, en ser violades, en tenir relacions amb una altra dona mentre la parella les observa, en fer un trio, en ser una prostituta.

Les fantasies sexuals s’utilitzen en teràpia sexual com una eina terapèutica en casos de manca de desig o d’excitació i de repressió sexual on serà important la presencia o absència de fantasies i l’actitud de la persona cap a les mateixes, recomanant-li en cas d’absència que escrigui fantasies. En molts casos no serà una tasca fàcil i serà necessari tot un treball terapèutic per aconseguir-ho. De vegades una fantasia pot ser l’origen del desig sexual, però és important no confondre fantasia i desig sexual perquè mentre la fantasia fa referència a una situació imaginada, és irreal  i no sol portar-se a la pràctica, el desig està anticipant una situació real. 

I tu, quan temps fa que no tens fantasies sexuals? Perquè no te’n regales una? Recorda que el cervell és l’òrgan sexual més important per gaudir de la teva sexualitat.

M. del Carme Rallo i Casanovas

Psicòloga. Teràpia Individual, Sexual i de Parella

carme.psicoterapia@gmail.com